En cinc mesos rodons els resultats del referèndum sobre la independència d'Escòcia estaran sobre la taula. El debat fa mesos que està servit, i com en qualsevol país democràtic, les dues parts expressen opinions contraposades de tots els àmbits. L'economia, la moneda, la pertinença a organismes supranacionals, els possibles acords amb Londres, la corona, les empreses públiques, el deute i fins i tot defensa, central en el debat aquesta setmana.
L'exectiu de Cameron es pregunta de què treballaran tots els escocesos de l'exèrcit britànic, ja que és raonable que prescindeixin d'ells, i també ataca dient que potser no tenen interès a acollir les armes nuclears que Edimburg té i vol treure's de sobre. I més si han de pagar per elles. Westminster juga les seves cartes, és clar, i ho posa tot en qüestió. Tot, excepte una cosa: el resultat del referèndum d'autodeterminació escocès.
A només cinc mesos, és interessant saber la visió dels anglesos sobre la consulta dels veïns del nord i les diferències respecte el procés català mitjançant una conversa amb en Michael, un americà vivint a Londres.
Michael: Al final hi haurà referèndum a Catalunya?
Guifré: Tot i que Espanya, amb un argument legal, no el permet, com a mínim el president català s'ha compromès a convocar-lo. No sabem com el prohibiran, i depenent de com ho facin, potser la comunitat internacional mou fitxa i facilita la votació. Per primer cop en molt temps, la ciutadania catalana, que és qui pressiona als seus dirigents perquè continuïn endavant, li està donant un vot de confiança al seu govern.
Michael: A Escòcia és sens dubte el partit que governa qui ha forçat aquesta situació. El poc entusiasme del poble es demostra a les discretes manifestacions pro-independència fins ara. Per exemple, fer una cadena humana que creuï tot el país és del tot impensable. Una cadena des d'Edimburg no arribaria ni a la frontera amb Anglaterra. Quina mandra li faria a la gent! La gent no té tant interès en l'assumpte. És el projecte de Salmond. Tot pot passar, però el premier d'Escòcia té totes les de perdre.
Guifré: La sensació és ben diferent a Catalunya…
Michael: És que a més, si t'hi fixes, els qui defensen la independència saben que la majoria està en contra, així que diuen que mantindran un munt d'estructures britàniques de què ara disposen. No la defensen amb convicció, no estan defensant una independència plena, està buida de contingut. Per què volen, doncs, mantenir la monarquia britànica? I la lliura esterlina? I la BBC? Què no els hi agrada del Regne Unit? Que la universitat els surti gratuïta, privilegi que no tenen els estudiants anglesos, gal·lesos o nord-irlandesos?
Guifré: És evident que Catalunya i Escòcia són dues realitats diverses. Em pregunto si hi haurà algun independentista català que vulgui la monarquia espanyola pel nou Estat… A més, no tenim privilegis econòmics com aquest. Més aviat al contrari; som nosaltres els qui paguem a les regions pobres d'Espanya perquè puguin gaudir de beques, prestacions i diners per invertir.
[Podeu llegir la segona part de la conversa aquí]
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
