Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

Mèrits. requisits i substitució linguística

El partit de Rivera i Arrimadas pretén ( mitjançant una proposició de llei  al Congrés) que  el català,  i  les altres  llengües cooficials de lEstat  español,  deixin de ser un […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 15/02/2018

El partit de Rivera i Arrimadas pretén ( mitjançant una proposició de llei  al Congrés) que  el català,  i  les altres  llengües cooficials de lEstat  español,  deixin de ser un requisit per accedir a la funció pública. Això, a banda de ser una mesura ideològica molt uniformitzadora,  assimilacionista, lingüicida, i reaccionària  implicaria un cop de destral contra la cohesió social, un atac brutal contra els drets lingüístics, individuals i col.lectis, i una violació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i/o Minoritàries, així com de l’Estatut de Catalunya de 2006 ila Llei de Política Lingúistica 1/1998   A més, aquesta proposta de  Cs seria un torpede contra la línia de flotació de  la convivència a Catalunya i un problema important perquè l’administració  catalana pogués  exercir correctament la seva feina, sense cap mena de discriminacions. De fet, ja actualment  a casa nostra tenim un escull i una disfunció greu a l 'Administració de Justícia, perquè  no s'exigeix el requisit  del coneixement del català. De fet, el  que pretèn Cs i  el  govern espanyol és la substitució  lingüística  i carregar-se  per sempre  el model  convivencial  de la immerssió lingüística, . Que es deixi de parlar i  escriure en català; és a dir , una  mena de  valencianització  i occitanització  de la nostra estimada llengua  catalana .

En síntesi, no podem permetre  que ens destrossin la llengua  i  la cohesiió  social  a  Catalunya . No  podem permetre  que  els  nacionalistes  espanyols ( PP  i Cs)  més  jacobins i  assimilacionistes  que  els  actuals  governants  de l’Estat francès  ens condueixin cap  una  situació de  1978 , en ple  franquisme  tardà .Ara , més  que  mai,  cal  exigir  a “ca nostre”  un model lingüístic  com a Bèlgica  i Suïsa, Especialment  en l’Administració  de Justícia, en que és  respecti de  debò  la voluntat del ciutadà , és  adir , disponibilitat lingüística . I  això  només  serà  possible  si  s’exigeix el  requisit català em totes  les administraccions  públiques que eactualment  existeixen a Catalunya.

Relacionats