Mentides contínues per desestabilitzar: un mètode arcaic (8/10/2018)

Mentides contínues per desestabilitzar: un mètode arcaic (8/10/2018)
La ciutadania ja desconfia de tot o quasi tot, malgrat no pugui, de moment, reaccionar, en el més mínim. Quan el món de la mentida i de la corrupció també ha impregnat la judicatura espanyola, totalment intacte des de temps remots en el seu funcionament òpac i negre, ja no es pot arribar més lluny. El descrèdit s’ha apoderat d’una classe lletrada que no ha fet cap mèrit per rectificar, ells que diuen accedir a la professió per mèrits (dures oposicions).
Apareixen gravacions, i es comenten en públic els seus continguts, i sovint ni es qüestionen, tot i la facilitat que el medi digital permet per a la seva quasi perfecte manipulació. I davant d’això, el poders de l’estat alimenten la tendència en l’ús d’aquestes dades, manipulades o no, per medi d’unes decisions que atempten a l’estat de dret i a la imparcialitat de les institucions.
Així que apareix una gravació, fotografia o document, les autoritats afectades, abans de res, i abans de que el mal s’escampi, sense remei, filtrada per un interès parcial o simplement per difusió periodística, n’haurien de certificar la seva exactitud o veracitat. En base a això, tot seguit, si és el cas, iniciar una investigació sobre el presumpte escàndol.
Si el document és fals o manipulat ja quedaria tot llest i tancat, i democràticament caldria buscar els instigadors de la difamació o l’estafa. Si no ho és, evidentment caldria afegir-hi tot tipus d’explicacions i ampliacions  fins arribar al fons del tema denunciat o erròniament explicat.
Això, en el context espanyol d’adulteració de les institucions i del seu funcionament, incloent la judicatura, és impossible de corregir, i malgrat l’heroïcitat d’alguns col·lectius periodístics per voler tocar fons en els temes, sovint surten escaldats o amb problemes per intentar-ho.
En el context espanyol, per la manca d’accés a determinats poders o qui sap si per manca de tradició en l’exercici de les mitges veritats o les confusions intencionades, encara hi ha opcions d’implantar un mètode i un objectiu totalment democràtic, de transparència i exigència.
La independència, per medi del procés constituent, serà molt exigent en aquestes qüestions. Ni els jutges o fiscals ni cap altra poder públic  de la república catalana podrà quedar al marge del qüestionament ciutadà, en base a informació veraç i contrastada, tot posant llum en les zones d’ombra que existeixin.
©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.