El debat del proper dimarts serà del tot estèril pel que fa a decidir res del procés sobiranista català. L'estat ja ha donat el seu 'no' a la consulta per activa i passiva, i simplement el donarà de nou, per escrit i a més en seu parlamentària. La via d'actuar dins la legalitat espanyola sabem des de ja fa mesos que és impossible de continuar -encara que el govern s'escarrassi a veure escletxes a la sentència del TC- així que a partir del 8 d'abril serem on érem. Tenint en compte el que ens espera la propera tardor, es pot entendre que s'utilitzin les segones espases per evitar un desgast de Mas i Junqueras. Ara bé, és difícil entendre per què el president del govern no acompanyarà la nombrosa expedició catalana a Madrid.
Sense que serveixi de precedent, les crítiques en aquest sentit de Pere Navarro -que sí serà a Madrid- són justificades, ja que l'últim contacte oficial que Catalunya tindrà amb Madrid abans de tirar pel dret serà sense la presència del seu màxim representant. Això pot ser intepretat com un poc interès real de voler dialogar amb Espanya, quan l'objectiu d'aquest any i mig que s'acaba de tancar era deixar clar l'interès en negociar. Una vegada passi el 8 d'abril, tot i que a la pràctica ni s'haurà guanyat ni perdut res, de manera oficial la via negociadora es tanca.
Ja no hi haurà marxa enrere, ja no es podran fer més passos dins la legalitat espanyola, no s'haurà de mirar enrere. I les imatges d'Artur Mas intentant parlar amb el seu homòleg espanyol i deixant-lo en evidència no han abundat. Això sí, les repetides demandes per un acord del govern i poble de Catalunya són innegables, irrefutables. En qualsevol cas, la por que té l'executiu català de llençar-se a la piscina agafant el propi rumb és palesa -veient la reacció a la sentència del TC-, però a partir d'ara no pot fugir d'estudi més. Li tocarà la insubmissió, com ja sap des que va engegar el procés. I si li falta valor, la societat civil li recordarà perquè s'ha arribat a la situació actual l'Onze de Setembre. Aquest dissabte se sabrà de quina manera; de moment, la idea d'omplir la Diagonal de Barcelona agafa força, mentre que la d'omplir la plaça principal de tots els municipis del país no es queda molt enrere.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
