Mantenir la calma davant la imminent #INDEPENDÈNCIA (16/11/2018)

Mantenir la calma davant la imminent #INDEPENDÈNCIA (16/11/2018)
El nivells de mobilització catalana, en tots els sentits, no té cap equivalent arreu d’Europa, i potser del món. El to pacífic, constructiu i persistent es manté intacte des del primer dia, i només infiltrats o dures provocacions han alterat els ànims del que hi han posat més el coll.
En qüestió de mesos o uns pocs anys Catalunya deixarà de formar part del Regne d’Espanya. Però, encara no sabem com es concretarà ni com serà la successió d’estats.  S’acumulen moltes preguntes, en tots els ordres, i els interrogants, a hores d’ara, resten més oberts que mai,però ni és possible ni cal que sigui traumàtic. Els mercats, el capital més important a salvar, s’hi faran a la idea amb rapidesa.
L’impacte de la independència de Catalunya pels catalans, i per a tota la resta d’europeus, inclosos els espanyols, s’estima diferent en funció dels diferents escenaris de negociació, com s’ha dit sempre des de l’Assemblea Nacional Catalana. Una negociació oberta i franca en qüestió de mesos resoldria quasi tots els temes de forma beneficiosa per a totes les parts. En canvi una negociació d’obstrucció i desigual allargaria i complicaria molts aspectes.
La realitat econòmica, després de tot el que està passant, es podria enfrontar a dubtes sobre la magnitud real de la independència catalana, llevat que des de les parts, per medi d’un debat transparent i la difusió de documentació, s’expliqués l’abast dels diferents escenaris. De fet, el procés constituent, que segons el calendari ara seria el que tocaria, hauria de provocar tot això. Els acords en temes de patrimoni públic, del deute, de les inversions futures, dels compromisos internacionals,… són una cascada immensa de dubtes que es poden solucionar per medi de l’explicació oportuna sobre els principis de la divisió de l’estat espanyol, entre la república catalana i el regne espanyol.
Els empresaris de debò, d’allà on siguin, no són passius com més d’un creu i ja prenen decisions de contingència amb l’escenari real i plausible de la independència de Catalunya. Prenen posicions en mercats internacionals, busquen estratègies diferents segons sigui el mercat català o espanyol, i moltes altres petites o grans decisions que tenen un elevat component de previsió en el llarg termini. Per tant, en aquest terreny, en general, no s’esperen sorpreses, i tothom està més conscienciat del que el govern autonòmic català creu, per desgràcia.
Pels catalans, abandonar el projecte espanyol pot suposar a curt termini certes dificultats, i la independència no serà un camí de roses.  Durant la negociació, i els mesos anteriors i posteriors als acords, en l’escenari més positiu, les inversions es frenaran i caurà el creixement, amb tot el que això provoca.  Els caps de compres i els responsables de vendes ho notaran, ens agradi o no. Però la veritat és que tot plegat ho notaran igualment dins un projecte espanyol en fallida, minat per la corrupció i la manca de governança, els grans deutes i l’ajornament de reformes.
©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.