L'article del setmanari britànic The Economist sobre la situació política a Catalunya no dóna una visió propera a la versió de Madrid, que és minimitzar-lo de portes enfora, la qual cosa ja és una derrota per l'executiu del PP. Ans al contrari, afirma que és un dels problemes més espinosos que ha d'afrontar Espanya i que de moment Rajoy no troba la solució. Ara bé, tampoc escombra cap a Catalunya i dóna a entendre que tots els actors que no siguin Mas o Rajoy estan radicalitzats. En general dóna una visió alarmista de la realitat, destacant el possible xoc de trens si no se celebra la consulta.
The Economist ja deixa clar la seva posició amb el titular: “Wars of Spanish secession” (Guerres de la secessió espanyola). Afirma que Mas es veu arrossegat per ERC o l'ANC -“un grup de pressió que amenaça amb la desobediència civil o la declaració unilateral d'independència”. També diu que l'escenari més probable és que el referèndum no es dugui a terme i l'ala dura del sobiranisme provoqui unes eleccions plebiscitàries per proclamar una independència unilateral. D'altra banda, però, The Economist explica que Rajoy podria permetre la consulta però que el seu partit no ho vol i es dóna ressò dels rumors d'una suspensió de l'autonomia catalana.
El setmanari deixa clar que cap de les dues parts vol negociar. No accepta, doncs, el missatge de diàleg que Mas i el seu govern fa mesos que intenten projectar a l'exterior, però també nega la presumpta voluntat negociadora de l'executiu Rajoy. Deixa els dos actors al mateix nivell, cosa que ja és una victòria pel procés sobiranista català, ja que el missatge als mitjans internacionals tradicionalment sempre ha sortit des de Madrid sense fer parada a Catalunya. Per exemple, en la confrontació Ucraïna – Rússia, la premsa occidental mai ha donat cap crèdit a la població de Crimea o als arguments russos, ja que en el fons l'aliat és la nova Ucraïna pro-Europea. Com a mínim en el cas català, de moment la premsa no es decanta per la teòrica aliada Espanya.
La visió de The Economist és, doncs, alarmant en el sentit que dóna una probabilitat molt alta al xoc de trens i a la radicalització de les posicions. Pensant en com pot anar aquesta tardor, però, és difícil negar-ho per complet o titllar la publicació d'exagerada. Ara bé, el fet que comenci a introduir en el debat l'augment de la tensió i la confrontació amb l'argument de l'atac a la Blanquerna de Madrid la Diada passada i sobretot l'agressió a Pere Navarro -dues anècdotes sense més conseqüències- denota que no s'han lliurat de la preocupant intoxicació informativa a la qual han jugat les forces unionistes els últims dies.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
