L’ultraespanyolisme ajuda a la revolta dels somriures

 

Al llarg del dia es publiquen moltes notí­cies. I és que passen moltes coses. N’hi ha de bones, de dolentes i n’hi ha que hau­rien de ser pub­li­cades a revistes còmiques per sur­re­al­istes si no fos perquè són ver­i­tat. És el cas d’ahir que diver­sos mit­jans de comu­ni­cació expli­caven que el par­tit polític ultra VOX va dem­a­nar al jutge que escor­colli el despatx del Pres­i­dent Artur Mas perquè hi trobi la Declaració Uni­lat­eral d’Independència que hi ama­gada i l’adjunti com a prova a la instruc­ció que te oberta el Pres­i­dent per haver posat les urnes del 9N i per sedició.

 

Aque­sta acció del par­tit ultra és perquè el Pres­i­dent de la Gen­er­al­i­tat va afir­mar aquest cap de set­mana en una entre­vista al diari italià “Il Cor­riere della Sera” que “la DUI està sem­pre allà, a l’últim calaix del meu escrip­tori, no vull arribar a aquest extrem, pref­er­eixo un procés democràtic com l’escocès, però si no hi ha cap altra opció, és allà esper­ant”. I els de VOX tan “intel·ligents” com “espavi­lats” dema­nen que el Pres­i­dent entregui l’original d’aquesta DUI en 48h o la poli­cia entri al seu despatx i l’agafi del dar­rer calaix del seu despatx.

 

Jo no sé si els de VOX no saben el que sig­nifica una metà­fora, o sim­ple­ment s’avorreixen, o els agrada fer el ridícul, o és que tenen mala fe, o que sim­ple­ment no donen per més… El que sí que sé és que la DUI no la tro­baran a cap despatx, la DUI se la tro­baran sense previ avís d’un dia per l’altre i en plena vigèn­cia com un jutge no pren­gui mesures con­tra els de VOX per dir i fer xim­p­leries con­stant­ment, per generar odi con­tra els cata­lans, per men­tir, per asset­ja­ment, per alen­tir el sis­tema judi­cial o direc­ta­ment per ser com són.

 

La DUI no avisa. Mai la tro­baran a un despatx. Si algun dia la veuen, sim­ple­ment la veu­ran pas­sar per la seva cara just en aquell instant en que ja no puguin fer res per evitar-ho, just en aquell instant en que ja som inde­pen­dents. Lla­vors vostès eny­oraran el som­ri­ure dis­cret del Pres­i­dent quan es va xiu­lar l’himne espanyol i al rei durant el final de copa. Perquè el som­ri­ure que vin­gui després de la DUI ja no serà dis­cret. Serà el som­ri­ure dels som­ri­ures, el som­ri­ure que cul­mini la revolta dels somriures.

 

www.ericbertran.cat