El dia que fa quatre mesos que Carles Puigdemont era interceptat al nord d'Alemanya, cosa que semblava la fi de la seva carrera política, l'expresident s'ha acomiadat victoriós del país germànic en una roda de premsa a Berlín en un emplaçament molt més digne que les altres vegades. Fins i tot s'ha pogut permetre el luxe de preparar la compareixença, i de muntar una festa de benvinguda dissabte a Bèlgica. Ha estat l'última garrotada alemanya a Llarena.
El contingut no era el més important; ho era més la posada en escena, l'expectació que ha despertat i l'evidència que torna a ser un home 100% lliure. Ara bé, un titular sí que quedarà per l'hemeroteca: “No sé si trigaré 20 anys en trepitjar territori espanyol, el que sí que sé és que no trigaré 20 anys a trepitjar territori català”. Què ha de passar perquè Puigdemont compleixi, a banda de la independència de Catalunya? Quina és l'alternativa? Potser tornar si la sentència dels que són a la presó no és tan severa com ara sembla? Tornar si el conflicte desaccelera molt? En aquest cas, els jutges haurien de col·laborar també, cosa que no semblen disposats a fer…
Precisament aquesta tarda el magistrat Llarena ha intervingut en un acte per dir que és bo que els jutges facin servir la seva “ideologia política” per “interpretar” la llei, ja que d'alguna manera s'han d'intepretar. També aquesta tarda, el consorci del Diplocat ha reactivat l'organisme i té previst restituir els seus treballadors. Se li comença a girar feina a Josep Borrell.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí