A nivell polític som l’autonomia més corrupta, econòmicament ens han portat al desastre, en educació tenim les taxes més altes de fracàs escolar…, però a nivell identitari els ideòlegs del PP, sobretot valencians, han d’estar ben satisfets. Els Camps, Fabra, Rus, Ripoll, Font de Mora, Barberà i tutti quantti es freguen les mans d’haver fet molt bé la seua feina, d’aconseguir amb la política duta a terme al llargs d’aquests 15 anys de governs populars que la “Comunidad Valenciana” estiga al capdavant de les autonomies amb més sentiment espanyolista.
I és que el PPCV, seguint les directrius ideològiques que es guisen en la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales ( FAES) que dirigeix l’expresident Aznar, saben que les identitats no s’estableixen d’una vegada per sempre. Efectivament, com ens diria Jordi Font “més aviat al contrari: les identitats, com tantes coses, es fan i es refan. O millor: es refan permanentment” Així ens ho ha palesat el darrer baròmetre de març del 2010 que ha realitzat el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre els sentiments identitaris que teníem els valencians l’any 1996, un any després d’haver guanyat el PP les primeres eleccions al País Valencià, i les actuals del 2010. L’estudi és força interessant ja que ens permet veure fins a quin punt les polítiques dels governs de Zaplana, Olivas i Camps han fet i refet la identitat dels valencians.
És així com l’any 1996 el 64% dels valencians i valencianes considerava positiu per a Espanya la creació i desenvolupament de les comunitats autònomes (CCAA), però els resultats de l’enquesta d’enguany ens diuen que són només el 45,1%. A més a més és que si sumem els que volen un estat amb un únic Govern central sense autonomies, el 18, 3%, amb els que volen un estat on les CCAA tinguen menys autonomia que en l’actualitat, és a dir l’11,9%, resulta que el 30,2% dels valencians i valencianes els importa ben poc el nostre autogovern. En només vuit anys el percentatge de valencians que preferirien una Espanya unitària sense autonomies ha passat del 10% al 18%. Per completar fins a quin punt les polítiques del PP estan refent la identitat dels valencians afegim la dada que el 31,4% se senten únicament espanyols o més espanyols que valencians, un nivell només superat per Castella-Lleó i Madrid. Resulta ben curiós que Castelló amb el 50% i Alacant amb el 44,7%, són les dos províncies que se senten més espanyoles, un percentatge no superat pel conjunt de cap autonomia. En 15 anys el procés d’espanyolització és evident. El PP té molt clar que cal acceptar “uns certs fets diferencials regionals” en les CCAA, però sense anar massa lluny. La imatge del PPCV al llarg d’aquests anys ha estat, sense complexos , la d’un partit espanyol que no defensa com a prioritari els interessos dels valencians. Que fins i tot és capaç de pactar i governar amb un partit regional com Unió Valenciana (UV), però que a la mínima, com així ens ho va demostrar molt hàbilment l’expresident Zaplana, acabarà fagocitant-lo. Aquesta constant exhibició d’espanyolisme ha acabat arrossegat al PSPV, partit que en l’actualitat no és altra cosa que el PSOE. Si a més afegim que la barrera del 5%, pactada pel PP i PSOE és l’espasa de Dàmocles dels partits valencianistes per accedir a les Corts, doncs veiem que des de la transició ençà els valencians hem estat governant per partits espanyols. No és res estrany que els sentiments d’identitat valenciana vagen a poc a poc erosionant-se. Tot i així, encara sembla miraculós que el 23,9% dels valencians i valencianes manifesten que voldrien més autonomia per al País Valencià.
A nivell identitari l’herència que ens deixa el president Camps i el seu partit, el PP, és la d’una Comunidad amb un alt sentiment d’espanyolitat. Les polítiques del Consell s’han encarregat de fer invisibles i anecdòtics els trets d’identitat propis dels valencians: una llengua en retrocés i segrestada a dins del sistema educatiu, un 9 d’octubre desdibuixat i sense continguts, unes Corts on el 66% dels valencians no saben quina és la seua funció, una RTVV que és de tot menys valenciana, un Estatut molt poc ambiciós… Aquesta obsessió del PP de voler sempre “ofrenar” ens ha portat a ser una de les autonomies més espanyolistes. Hem deixat de ser més valencians per ser més espanyols, però la realitat és que no ens ha servit gaire. Continuem sent una de les CCAA més maltractades per l’estat espanyol.
Els valencians i valencianes hauríem d’aprendre , ja va sent hora!, que no per ser més espanyols l’Estat ens tractarà millor. Les autonomies que defensen amb més força el seu autogovern i els seus trets d’identitat, com ara la basca i la catalana, són precisament les que aconsegueixen un millor tracte econòmic i de tot tipus per part de l’Estat. El PP, amb la connivència del PSOE, ens han fet més espanyols, sí, sense cap mena de dubte, però més pobres, mal finançats, amb una gran manca d’infraestructures, a la cua respecte del nivell de vida de la resta de l’Estat…..
Alcoi, 6 de novembre del 2010
