L’esquerra espanyola també és culpable de la tancada a presó dels titellaires

|

- Publicitat -
Això d’haver tan­cat a presó uns titel­laires per exaltació a ETA és un escàn­dol majús­cul. I no entenc tantes cri­tiques i reac­cions de sor­presa quan l’Estat Espanyol ja fa molts anys que util­itza la llei antiter­ror­ista per fer política con­tra bas­cos i cata­lans i mai no ha aix­e­cat una onada de sol­i­dar­i­tat arreu de l’Estat o de l’esquerra “pro­gre” espany­ola com aque­sta veg­ada. Que ara l’Estat util­itza a aque­sts joves per inten­tar dilap­i­dar un pacte amb Podemos? Doncs és pos­si­ble, igual que és pos­si­ble que l’esquerra espany­ola acabi guardant silenci i acatant la sen­tèn­cia a canvi de poder gov­ernar i garantir-​se una cadira.
 
El prob­lema és que ara són víc­times de les les seves pròpies con­tradic­cions, dels seus molts silen­cis. Totes les veg­ades que han callat quan han acusat injus­ta­ment de ter­ror­isme a un inde­pen­den­tista basc o a un inde­pen­den­tista català ara els hi passen fac­tura. Ara van a per uns “pro­gres” espany­ols perquè se sen­ten forts, perquè se sen­ten into­ca­bles, perquè mai cap movi­ment de fons a Espanya ja no inde­pen­den­tista, sinó a favor dels drets humans, ha organ­itzat una sola protesta en con­tra de l’Audiència Nacional. Molts dels qui ara es queixen son còm­plices de la con­struc­ció d’aquest Estat, d’una tran­si­ció mal feta. I ara posen el crit al cel. I potser ara ja és tard per a refor­mar res, en tot cas ja no compten amb molts cata­lans que ens mirem aquest con­flicte com a veïns, més que com ali­ats. I sense Catalunya a Espanya s’albiren molts Gov­erns del PP i no per culpa dels cata­lans, sinó per culpa dels molts espany­ols que els voten…
 
Tam­poc he vist cap reac­ció de fons a l’Estat quan s’han fet obres teatrals insul­tant els cata­lans o dem­anant afusel­lar Artur Mas. Ni ningú ha anat a presó ni ningú ha prote­s­tat encara que sigui des de la legí­tima dis­crepàn­cia a les idees de Mas.
 
No sé qui deia allò de “primer van anar a bus­car els comu­nistes, i vaig callar perquè jo no era comu­nista… Després van anar a bus­car els jueus i vaig callar perquè jo no era jueu. Quan van venir a per mi ja no que­dava ningú que em pogués defen­sar…”. Doncs això. Jo ho sento, tota la meva sol­i­dar­i­tat amb els satírics, si cal sig­nar algun man­i­fest ja ho farem com sem­pre hem fet. Però Car­mena i com­pa­nyia: ja us ho fareu i bon dia tingueu!
 
www​.ericber​tran​.cat
Publicitat