- Publicitat -
Això d’haver tancat a presó uns titellaires per exaltació a ETA és un escàndol majúscul. I no entenc tantes critiques i reaccions de sorpresa quan l’Estat Espanyol ja fa molts anys que utilitza la llei antiterrorista per fer política contra bascos i catalans i mai no ha aixecat una onada de solidaritat arreu de l’Estat o de l’esquerra “progre” espanyola com aquesta vegada. Que ara l’Estat utilitza a aquests joves per intentar dilapidar un pacte amb Podemos? Doncs és possible, igual que és possible que l’esquerra espanyola acabi guardant silenci i acatant la sentència a canvi de poder governar i garantir-se una cadira.
El problema és que ara són víctimes de les les seves pròpies contradiccions, dels seus molts silencis. Totes les vegades que han callat quan han acusat injustament de terrorisme a un independentista basc o a un independentista català ara els hi passen factura. Ara van a per uns “progres” espanyols perquè se senten forts, perquè se senten intocables, perquè mai cap moviment de fons a Espanya ja no independentista, sinó a favor dels drets humans, ha organitzat una sola protesta en contra de l’Audiència Nacional. Molts dels qui ara es queixen son còmplices de la construcció d’aquest Estat, d’una transició mal feta. I ara posen el crit al cel. I potser ara ja és tard per a reformar res, en tot cas ja no compten amb molts catalans que ens mirem aquest conflicte com a veïns, més que com aliats. I sense Catalunya a Espanya s’albiren molts Governs del PP i no per culpa dels catalans, sinó per culpa dels molts espanyols que els voten…
Tampoc he vist cap reacció de fons a l’Estat quan s’han fet obres teatrals insultant els catalans o demanant afusellar Artur Mas. Ni ningú ha anat a presó ni ningú ha protestat encara que sigui des de la legítima discrepància a les idees de Mas.
No sé qui deia allò de “primer van anar a buscar els comunistes, i vaig callar perquè jo no era comunista… Després van anar a buscar els jueus i vaig callar perquè jo no era jueu. Quan van venir a per mi ja no quedava ningú que em pogués defensar…”. Doncs això. Jo ho sento, tota la meva solidaritat amb els satírics, si cal signar algun manifest ja ho farem com sempre hem fet. Però Carmena i companyia: ja us ho fareu i bon dia tingueu!
www.ericbertran.cat
Publicitat