Amb aquest article acabaré el diari d'un català que el dia u d'octubre va celebrar i es va emocionar per haver pogut exercir un dels drets humans existents, un d'aquests drets que els dretans i extremats dretans neguen que existeixi. Agraesc a l'autor que m'hagi permès publicar-los i donar a conèixer el seu estat d'ànim en un dia tan senyalat.
Guardians de l'urna
“A mesura que avança la tarda augmenta la gent que és al carrer davant el casal, asseguts alguns i drets els altres, i jo convertit en guàrdia jurat vigilant a la porta. En un moment entren dos nois que, d'entrada, ningú no coneix. Les alertes es disparen i ràpidament vaig darrere d'ells. En aquell moment, cap a les sis de la tarda, hi ha relativament poca gent dins del local. Ningú no els coneix, ens fem un senyal amb els membres de la mesa, i aviso per la finestra esverat que facin pinya inversa, és a dir, que entrin a fer tap perquè no surtin, en cas que es vulguin emportar l'urna. La maquinària d'avís funciona, però és una falsa alarma, una de les organitzadores de l'ANC els reconeix com veïns. Quan surten els demano disculpes.”
“…Cada cotxe que baixa, cada grup de gent de més de dues persones que apareix pel carrer adjacent m'alerta sobremanera. Sé que he de deixar fluir tota aquesta energia, tothora necessària en aquests moments. Reviso el candau que tancarà la porta, fem un simulacre de moure aquella estructura que encastaríem a la porta i que faria saltar els policies per sobre de la tanca o pels filferros de que es sobremunten sobre les parets laterals. Guanyaríem el temps necessari per fer desaparèixer l'urna.”
Tancada del col·legi i recompte de vots
Aconseguim tancar el col·legi, estem eufòrics, les vuit de la tarda. Ens quedem tots dintre amb la porta tancada i l'estructura encastada fins que no s'hagi fet tot el recompte de vots. És un moment crític ja que la policia podria aparèixer precisament ara. La persona erigida en responsable del col·legi electoral, després del recompte, davant de les aproximadament quaranta persones que seguíem defensant-lo, agafa el micro i, després de donar-nos les gràcies a tots i de felicitar-nos per haver aconseguit tancar el col·legi, ens canta els resultats, no sense prèviament ser interrompuda per tots nosaltres al crit de ' Hem votat, hem voootat!': 594 vots en total dels quals 51 són NO, 12 són en blanc, 3 vots nuls i 528 SÍ. Finalitzem entonant el cant dels Segadors tots plegats.
Reflexió final
“Torno a casa amb un nus a la gola de l'emoció. La meva implicació activa en el referèndum i els ànims de fer república amb tota la gent que he conegut que creu en els valors democràtics com a eix del que ens mou em commou, però em revolta la violència a què hem estat sotmesos fins al dia d'avui. Avui ha estat física, no ho oblidarem, quina mena de govern mena la seva policia a pegar els seus ciutadans indefensos? Friso de veure el resum del què ha passat a les xarxes socials i a la TV, però també tinc ganes d'estar entre els meus, la meva família. Just abans d'arribar a casa veig un tractor bloquejant el carrer Itàlia a prop del mercat, en senyal de defensa dels valors democràtics.”
“Espero que aquestes paraules serveixin com a prova que els nostres valors com a ciutadans són democràtics, pacífics i de justícia universal. Les lleis canvien en democràcia quan una massa crítica de ciutadans vota per canviar-les, i el dret universalment reconegut com a autodeterminació avui ha estat exercit per més de dos milions de persones. Estic convençut que avui hem fet un pas de gegant per fer República, però sé que aquest dia que ha passat no serà suficient per implementar-la. Ens caldrà perseverar, ser pacients i seguir lluitant per la llibertat i la democràcia.”
El darrer paràgraf podria haver-se escrit avui mateix. És de completa actualitat, només li falta la petició de llibertat per als presos polítics i el retorn dels exiliats.
