Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

L’ESPASA DE DÀMOCLES

Llegint un article, referent a la tasca continuada de l’Estat Espanyol, per esborrar-nos la memòria, m’ha esperonat la meva i a més a més, la meva curiositat. Utilitzant, fent servir […]

Manel Mayor
Manel Mayor 10/07/2014

Llegint un article, referent a la tasca continuada de l’Estat Espanyol, per esborrar-nos la memòria, m’ha esperonat la meva i a més a més, la meva curiositat. Utilitzant, fent servir la meva memòria i la meva curiositat, he consultat fonts fiables, per acabar-me de documentar.
He pogut constatar, que l’Estat borbònic, des del primer moment, té com a tasca prioritària, esborrar la memòria col·lectiva, foragitar la cultura que ens és pròpia, tergiversar la nostra història… I una cosa encara pitjor: voler fer-nos creure, que la seva història és la nostra. No hi ha escatimat mai mitjans i no podem oblidar, que una de les primeres decisions que va prendre el nou règim, va ser tancar les nostres universitats.
Aquesta estratègia, es fa servir al segle divuit, perduda la guerra del 1714 i també es fa servir al segle dinou i al segle vint, quant s’hi esmercen tots els mitjans, acabada la guerra criminal, per amagar les proves del cruel genocidi, de les salvatjades, que es van cometre contra la indefensa població civil, i altre cop, l’intent terrible d’esborrar-nos la memòria, de voler fer-nos creure que la seva cultura era la nostra.
Han dut a terme aquesta tasca, de manera tant entusiasta i continuada, que s’ho han acabat creient, bé és una manera de dir-ho, però en qualsevol cas, sortosament per nosaltres, el poble català és molt tossut, i encara que fos de manera precària, ha anat conservant els seus senyals d’identitat, la llengua, que probablement sigui el senyal amb el qual hem estat més tossuts i intransigents, malgrat les prohibicions, les coaccions i les amenaces… La cultura, encara que difuminada i no prou visible,  la consciència, encara que llunyana i difícilment desxifrable, de pertànyer a quelcom diferent, a vegades difícilment identificable.
Malgrat totes aquestes vicissituds, som allà on som, d’aquí venen tots aquests intents de genocidi cultural, per mirar de anorrear-nos. Per això hem de ser conscients, que fins que no assolim la plena llibertat, tindrem aquesta espasa de Dàmocles, sobre els nostres caps.
 
Manel Mayor                                                          10 de Juliol de 2014