Les infraestructures del país no parlen català

Arran de la manifestació pel dret a decidir dels catalans sobre les infraestructures de Catalunya, convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) el dissabte 1 de desembre, la Plataforma per la Llengua ha aprofitat per fer balanç de les seves actuacions i campanyes al voltant d’aquesta temàtica, amb les següents observacions:

1. Molts dels serveis oferts per RENFE, ADIF i AENA no inclouen el català, com per exemple l’atenció telefònica o presencial al client, part de la megafonia i informació impresa, els bitllets, la majoria dels serveis electrònics, les versions en català dels webs són parcials, etc. 
2. El setembre del 2007, la Plataforma per la Llengua va denunciar públicament la desatenció i discriminació de FECSA-ENDESA cap als usuaris que realitzaven les queixes i demandes en català. 
3. Pel que fa a l’ús normatiu de la toponímia a les infraestructures catalanes, el fet més significatiu és la negativa que el Ministeri de Foment va expressar el maig del 2006 a la Plataforma per la Llengua a catalanitzar els topònims situats a la xarxa viària de Catalunya que fan referència al País Valencià, Illes, Franja de Ponent i Catalunya del Nord. Cal recordar que el Decret 78/1991 de la Generalitat de Catalunya estableix que aquests topònims han d’ésser usats en català, dins del territori sota administració de la Generalitat catalana. Per altra banda, AENA també manifestava la seva negativa a respectar les formes catalanes d’aquests mateixos topònims en els aeroports catalans.

Aquestes campanyes adreçades a la catalanització de les infraestructures i dels serveis oferts per les empreses gestores han tingut alguns resultats positius, com ara:

1. Catalanització d’alguns topònims per part d’ADIF en fulletons, megafonia i retolació de les estacions de RENFE.
2. Catalanització d’alguns topònims en rètols d’autopistes gestionades per Abertis.
3. Catalanització de retolació diversa a la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona i topònims de la Franja de Ponent.
4. Catalanització dels pocs topònims que no ho estaven de la xarxa viària depenent del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
5. Compromís de FECSA-ENDESA amb la Secretaria de Política Lingüística per millorar l’atenció lingüística oferta als usuaris de Catalunya.
6. Activació d’una campanya popular a la Catalunya del Nord per l’ús del català en la toponímia i senyalització viària, amb compromisos importants per part de l’Ajuntament de Perpinyà i El Consell General dels Pirineus Orientals, que catalanitzaran la senyalització interna de Perpinyà i senyalitzaran en català els noms de les comarques nord catalanes.

La Plataforma per la Llengua considera que l’impediment principal per normalitzar la toponímia i l’ús del català en les infraestructures a Catalunya és la manca de voluntat del Govern Espanyol, que ha expressat reiteradament la seva negativa a complir el Decret 78/1991 de la Generalitat de Catalunya sobre l’ús de la toponímia en la xarxa viària i tampoc respecta la toponímia catalana als aeroports.

Més informació:

1. Estudi sobre la retolació dels topònims a les carreteres catalanes (2006).
2. El Ministeri de Foment es nega a respectar els topònims en català de la franja de Ponent, Catalunya Nord i País Valencià en les carreteres i aeroports.
3. La Plataforma per la Llengua del Maresme obté resultats en la campanya per la toponímia en català.
4. Canvis positius en la toponímia catalana emprada per RENFE i ADIF.
5. La Plataforma per la Llengua detecta que alguns dels topònims castellanitzats de les carreteres catalanes han estat corregits al català.
6. La Plataforma per la Llengua denuncia diversos casos de discriminació lingüística de FECSA-ENDESA .
7. FECSA-ENDESA es compromet a millorar l’atenció en català després que la Plataforma per la Llengua hagi denunciat discriminacions lingüístiques. 

Si vols col·laborar en l’organització de la manifestació, escriu-nos a participacio@plataforma-llengua.cat.

Tais Bastida
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat