Aquesta matinada els Mossos d’Esquadra han retirat l’estelada de Ripoll. Ho han fet hores després que ERC i CiU anunciessin que no la pensaven treure. Molts ajuntaments ho han fet de motu propi. És un capítol més de la sèrie de submissions catalanes a Espanya. El poder espanyol, encarnat per una Junta Electoral Central, que és de tot excepte neutre, ha imposat la retirada del símbol. Ho ha fet contra la voluntat manifesta de la població expressada democràticament mitjançant els seus electes locals.
Un tribunal de dotze individus va imposar la retirada de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Ho va fer contra la voluntat majoritària del poble català. Es va acatar.
Altres tribunals, normalment encapçalats per “jutges” injustos han imposat la fi de la immersió. Ho han fet contra la voluntat massiva d’un parlament que li dóna suport en un 90 %. Aquests jutges que han decidit acabar amb la immersió, en la seva immensa majoria, exerceixen a Catalunya sense conèixer la llengua catalana. La seva decisió està essent acatada pel departament d’ensenyament de la Generalitat.
El 9 de novembre una majoria absoluta dels partits catalans van convocar una consulta sobre la independència. Novament Espanya va imposar que no se celebrés. I es va substituir per una consulta simbòlica, inofensiva.
Estatut, immersió, estelades, consulta. Tot segueix el mateix patró. Primer pas: Afirmació majoritària i democràtica. Segon: negació per imposició de tipus colonial. Tercer: Acatament.
Una sola vegada Catalunya no ha acatat. No es va obeir a la prohibició de la consulta d’Arenys de Munt l’any 2.009. I aquell acte de desobediència va precipitar un gir de la història recent de la nostra nació. Com ha canviat aquesta els darrers cinc anys arran d’aquell acte de dignitat?.
La fal·làcia de que “només es pot desobeir una vegada” o de que “cal fer-ho bé” alimenta l’actitud genuflexa davant de tribunals espanyols deslegitimats políticament i ètica. No és cert. Cal desobeir tantes vegades com calgui. No fer-ho reforça l’adversari i el legitima. Retirar les estelades deixant la bandera espanyola, la mateixa que hi havia al franquisme, legitima el post franquisme. Només desobeint aconseguirem quelcom. I no caldrà fer-ho molt; car l’autoritat espanyola a Catalunya és un gegant amb peus de fang. Només té la seva força en la nostra por.
Irlanda va desobeir divuit 18 vegades. Avui és independent.
