Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

Les CUP no poden votar Mas President però sí Albiol senador

Aquest diumenge hem pogut comprovar els dos grans pols que hi ha al Parlament de Catalunya. Des del dia 27 de setembre que sabem que hi són, però segurament no […]

Èric Bertran
Èric Bertran 01/12/2015
Aquest diumenge hem pogut comprovar els dos grans pols que hi ha al Parlament de Catalunya. Des del dia 27 de setembre que sabem que hi són, però segurament no amb quina força cada un. I és que quan vam conèixer el recompte de vots de les darreres eleccions molts vam pensar que els independentistes teníem 72 diputats. També és cert que els ciutadans van votar durant tot el dia perquè hi haguessin 72 diputats independentistes, però resulta que 10 dels quals ara no n'exerceixen. Diuen que perquè no volen una Catalunya independent amb Artur Mas, i visca la coherència, prefereixen quedar-se com una autonomia de Mariano Rajoy.
 
Les CUP tenen molts votants emprenyats i indignats per haver jugat amb les seves il·lusions i promeses i si hi ha eleccions al març no els tornaran a votar, tornaran a ser una força residual. Fins i tot membres destacats del secretariat nacional i veterans n'estan farts. Són aquells que porten tota una vida lluitant per uns ideals que han estat vençuts pels qui porten 4 anys cremant contenidors. Però ara és tard per rectificar. N'hem d'aprendre per d'altres ocasions, això de votar només des del cor no és bo, i no és la primera vegada que passa i una part de culpa és de la gent que es deixa enlluernar per discursos molt fàcils però sense fons. A les eleccions municipals molta gent va votar a la Ada Colau pensant-se que aturaria els desnonaments i després resulta que està en contra de que la Generalitat proposi una llei per aturar-los. Paraules boniques, cap contingut.
 
És la nova política, la d'agafar un dia el metro en tota la legislatura i criticar els qui van en cotxe, la de posar-se una samarreta per semblar humil tenint l'armari ple de camises cares, la de convocar assemblees per decidir-ho tot com si això fos garantia d'alguna cosa. I és que de moment no han utilitzat aquestes assemblees per decidir els membres d'una llista en cap procés electoral, ho han fet als despatxos. Justament per parlar d'assemblees podríem comentar la d'aquest diumenge. Una assemblea feta sense cap tipus de transparència, condicionada pels diputats durant tota una setmana viatjant i explicant la seva versió dels fets als grups territorials, controlant l'ordre i el temps de les intervencions, impulsant d'amagat manifestos amb persones conegudes un dia abans de les votacions, mentint sobre l'estat de les negociacions a les persones amb dret a vot just abans d'exercir-lo, fent-ho a mà alçada perquè les minories quedin retratades, separant en dos les opcions de fer Mas President per dividir el vot crític…
 
Aquesta és la nova democràcia participativa. Presentar-se a unes eleccions dient que no serien un obstacle per la independència, dient que això no era una discussió sobre persones, dient que les decisions les ha de prendre el poble i a la més mínima renuncien als seus principis, renuncien a tot i volen imposar la decisió de 800 persones en una assemblea sense garanties a la decisió de 5 milions de catalans que van ser cridats a votar a les darreres eleccions del Parlament. Qui no escolta al poble?
 
Total, que ja ho sabem. Al Parlament hi ha dos grans blocs. I les CUP estan al de C's, PSC, CSQP i PP. Això van decidir diumenge, i això mateix van votar ahir a la comissió de portaveus per fer perdre a JxS un senador i que el guanyi el PP. Si, com ho sentiu, Albiol o Levy seran senadors gràcies a les CUP però al Mas no el poden votar perquè és de dretes… Sembla que els agrada més Albiol que el del President que ha portat Catalunya a les portes de la llibertat. I diuen que són coherents. I visca la nova política que tot ho havia de canviar i ens farà quedar no igual que sempre, sinó pitjor. I el més trist és que ja d'aquí uns anys quan se'ls hi hagi passat la pubertat política i se n'adonin del que han fet, de com han destrossat el país, potser serà massa tard per corregir, potser no quedarà país per reconstruir. En tot cas, nosaltres no els esperarem veient com s'enfonsa Catalunya. Nosaltres ho intentarem les vegades que faci falta amb ells o sense. Bon dia Anna Gabriel, bon dia a tothom! 
 
www.ericbertran.cat

Relacionats