- Publicitat -
Molts independentistes intentaran fer-nos creure que aquesta és una setmana important i històrica. I certament pot ser-ho. Pot ser-ho si avui s’aprova la resolució d’inici del procés al Parlament de Catalunya i si al llarg de la setmana s’investeix President a Artur Mas. Això seria històric. També pot ser-ho si avui s’aprova la resolució i, en canvi, no s’investeix president a Artur Mas, per tant, no es forma Govern, i el que fem avui queda en paper mullat. Això també seria històric, però històric per ridícul. Perquè voldria dir que quan ho tenim tot a les nostres mans ho deixem córrer.
La mateixa setmana en que s’aprova aquesta resolució ens podríem trobar que no hi ha perspectiva d’una majoria parlamentaria disposada a treballar junta per pilotar aquesta desconnexió i que estem més a prop que mai d’unes eleccions anticipades que podrien significar que una part de l’independentisme deixi de creure que això és possible, o canalitzi la il·lusió cap a altres opcions aparentment més “serioses” o amb més ganes d’aplicar els seus programes.
I no, no és la primera vegada que ens passa això als catalans. Sempre ens passa que quan més a prop hi som no ens atrevim a donar el pas, que no som capaços de culminar, de fer la darrera jugada. Sembla que als catalans ens agrada ser independentistes i que volem continuar així tota la vida. I és que sempre, sempre, sempre, s’ha acabat utilitzant una suposada lluita social per justificar no fer un pas cap a la independència. Quan hauria de ser al revés i dir ben clar que volem la independència per tenir eines per fer una determinada lluita social.
Així que ara la responsabilitat està sobre el taulell de les CUP. Aquells a qui tan agraden els lemes i reivindicacions, que tan criden i es manifesten. A les seves mans hi ha poder deixar de reivindicar o poder estar dues generacions més cridant. Després de tants anys reivindicant la història, ara la podeu escriure o podeu fer que aquesta us posi al vostre lloc.
Podeu no votar un President, un govern i intentar cremar dues generacions, però nosaltres demà mateix ho tornarem a intentar. I si la frustració que aconseguiu aquesta setmana no ho impedeix ho aconseguirem. Malgrat vosaltres, tot i vosaltres. I llavors farem les reformes socials que tots dos compartim (en part). Només que nosaltres ho haurem aconseguit mentre vosaltres només ho reivindicaveu. Nosaltres volem fer un procés amb tothom sense renunciar a ningú i vosaltres abans de fer-lo ja voleu excloure i marcar amb tinta vermella als bons i als mals independentistes. Vosaltres respecteu la coherència de tres-cents mil votants i la imposeu a la coherència d’un milió sis-cents mil independentistes, vosaltres no votareu a Mas President i en el fons estareu votant Si a Espanya, si a la Espanya de Mariano Rajoy. Tingueu-ho clar alhora de votar aquesta setmana. Si passem a la història per fer quelcom únic o per fer un ridícul únic. Així que bon dia senyors de les CUP, bon dia a tothom.
www.ericbertran.cat
Publicitat