L’editorial de final de tem­po­rada: Ara és l’hora dels valents!

|

- Publicitat -
Arribem al final d’aquesta tem­po­rada del pro­grama radiofònic “els nous cata­lans a RKB”. Avui és el dar­rer dia i vull començar la edi­to­r­ial, que sempre faig extensiva a nouscatalans.cat i al directe.cat, amb molts agraï­ments. Agraï­ments a tots i cada un dels col·laboradors del pro­grama. Els qui hi han estat durant unes set­manes i als que hi han estat tot els mesos d’inici a fi. Tots han apor­tat, tots han aju­dat a fer gran aquest espai, aquest mag­a­zine d’actualitat on hem rigut, on hem après, on hem anal­itzat la situació política del país amb tots els punts de vista de veg­ades més con­tents i de veg­ades més enfa­dats. Ha estat un any increïble. I cal agrair sobre­tot als qui heu con­fiat en mi i m’heu donat aque­sta opor­tu­ni­tat, espe­cial­ment a l’Àngel Colom, a l’Antonio Morales, a en Francesc Sànchez, als meus pares i a la meva par­ella. I cal agrair als qui heu estat cada dia: en Marc Blasco a la pro­duc­ció i l’Alejandro Car­mona a l’estudi de so, així com a cadascú de vos­altres que ens esteu escoltant, que ens heu escoltat cada dia, que ens heu aju­dat a créixer, a mil­lo­rar i a que ens esforcem al màxim cada dia. Mil grà­cies. Ja estem preparant la tem­po­rada vinent i prom­e­tem moltes nove­tats. Tornem el dia 1 de setem­bre i fins aleshores us desit­gem un molt bon estiu a tots.
 
Però avui encara ens que­den dues hores de pro­grama amb pro­postes pel cap de set­mana, amb una tertúlia política final i amb l’editorial pròpia de cada dia. Sabeu que a l’editorial he par­lat de molts temes però espe­cial­ment del procés polític que viu Catalunya. De veg­ades més con­tent i de veg­ades més enfa­dat, de veg­ades emo­cionat i de veg­ades amb ganes de no haver d’escriure el que he hagut d’acabar escriv­int. I és que el procés d’independència de Catalunya n’ha vis­cut de molts col­ors des de la diada que és quan vaig començar les edi­to­ri­als diàries. Hem tingut grans moments i moments els quals ens podríem haver estalviat. Però el bal­anç global és bo, més que bo. I em fa molta il·lusió dedicar aque­sta última edi­to­r­ial a la llista unitària del SÍ a la inde­pendèn­cia. Després de tants mesos d’angoixa és un gran plaer poder dir en la dar­rera edi­to­r­ial de la tem­po­rada que hi ha acord, el dia 27 de setem­bre votarem en unes elec­cions clara­ment plebisc­itàries on hi haurà una can­di­datura que rep­re­sen­tarà níti­da­ment el que rep­re­sen­taria el SÍ en un referèndum.
 
Fa goig poder dir que els mit­jans de comu­ni­cació inter­na­cionals ja han fet arti­cles desta­cats expli­cant això que ara jo explico, que tornem a estar al cen­tre del món i que el món ha entès el caràc­ter plebisc­i­tari del dia 27 i que el món espera el resultat.
 
És espe­cial­ment il·lusionador poder dir que anem tots a la una, perquè la causa s’ho mereix. Con­vergèn­cia Democràtica de Catalunya, Esquerra Repub­li­cana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Movi­ment d’Esquerres. I també l’Assemblea Nacional Cata­lana, i Òmnium Cul­tural, i l’Associació de Municipis per la Inde­pendèn­cia i tantes altres enti­tats, i tantes altres per­sones. És un moment extra­or­di­nari; el cap del par­tit del Gov­ern i el cap de l’oposició ani­ran a una mateixa llista, i les tres enti­tats que han estat el motor del país durant els dar­rers anys també.
 
Ens el prop­ers dies es desvetl­laran els detalls de l’acord i els noms de la llista. De moment podem estar con­tents amb els primers noms que s’han fet públics; Raul Romeva, Carme For­cadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Jun­queras i Eduardo Reyes. Queda molt poc pel dia 27 i hi ha un mes d’agost pel mig. Cal que estiguem pen­dents de les nove­tats, i cal que ens moguem, que ens moguem com mai no ho hem fet. Els cata­lans hem fet grans coses els dar­rers anys, però ara cal que fem coses espec­tac­u­lars. Cal que fem la cam­pa­nya dels nos­tres som­nis, que dediquem tot l’estiu a con­vèncer inde­cisos, cal que garan­tim vots. No hem arri­bat fins aquí per votar; hem arri­bat fins aquí per guan­yar la llibertat.
 
Cada vot és impor­tant, un a un els hem d’aconseguir a la nos­tra man­era que tantes veg­ades ha emmi­ral­lat el món: amb un som­ri­ure. L’estiu és una bona època per fer-​ho. Cal també que ens pre­parem. L’Estat torna a tenir por, tornem a tenir nos­altres la ini­cia­tiva en el tauler de joc. Això vol dir que tornarà el joc brut. Cal que siguem una pinya, cal que ens agafem les mans ben fort i no dubtem entre nos­altres ni de nos­altres. No ens podem creure res. I és que qui va dir que això seria fàcil? Ningú no ho va dir i ara és l’hora de la ver­i­tat, ara és l’hora dels valents. L’Estat farà tot el que pugui perquè no votem, i perquè si votem per­dem. I és que si votem i guanyem el món reconeix­erà el resul­tat com si d’un refer­èn­dum es tractés.
 
Sumem vots, unim-​nos amb els dis­gus­tos que ens vin­dran, con­fiem entre nos­altres i descon­fiem de tot aquell que no con­fia en nos­altres. Siguem un de sol fins el dia 26, per multiplicar-​nos el dia 27 en cen­te­nars de mil­ers de paperetes del SÍ a la inde­pendèn­cia. Posem el cava en fred, que tenim la llib­er­tat a tocar. Siguem dignes de la respon­s­abil­i­tat que ens ha donat la història, fem allò que no han deixat fer als nos­tres avant­pas­sats, fem allò que sem­pre ens agrairan els nos­tres fills. Molt bon estiu a tothom! Ens retrobem el dia 1 de setem­bre, a les 10h, aquí, a Ràdio Kanal Barcelona, a nous​cata​lans​.cat.
Publicitat