La meva germana va a l’Autoescola Freedom de Barcelona. No fa massa, ella em va preguntar com es deia “arcén” en castellà. Em va sobtar que m’ho preguntés i vaig deduir que tenia el llibre de l’autoescola en castellà. Li ho vaig preguntar i em va dir que sí, que tenia el llibre en castellà. Llavors li vaig comentar que com és que no el tenia en català, que el demanés, que tenia dret a tenir-lo, com també té dret a fer l’examen en català. No em va saber donar resposta, suposo que els catalans ja estem tan acostumats a no poder viure en la nostra llengua que ni ens n’adonem. El cas és que ella, tota decidida, ho va demanar a l’autoescola i li van contestar que no en tenien en estoc però que en podien demanar; tenint en compte que el llibre en català val 10 € més que la versió castellana i, és clar, aquest no va inclòs en el preu de la matrícula.
Ella m’ho comenta i jo, tot decidit, faig la consulta a l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya. Passats uns dies i després de dues consultes – ja que la primera consulta a l’OGL no entenen la meva petició – em responen que han parlat amb l’esmentada autoescola i la raó per la qual el llibre en català és més car és perquè l’editorial els cobra 10 € més i que, segons l’Agència Catalana de Consum, els informen que aquesta pràctica és legal.
Jo, que també he fet la meva investigació per la meva banda, vaig trucar al RACC per demanar el material en català – això sí, cal demanar-lo – i no m’hi van posar cap problema, ni tampoc cap augment de preu.
Així doncs, queda prou clar que viure en català és una lluita constant, una peripècia que no té fi. Per no parlar del cost econòmic de més – i no parlo només dels 10 € de més del llibre en català, sinó de les trucades i escrits que he hagut de fer per esbrinar perquè a la meva germana li cobren 10 € de més-.
Ah! Per cert, “arcén” en català és voral.
David Valls
Plataforma per la Llengua
