Dimecres, 30 de novembre de 2022 - Edició 1588
La República

L’art de fer riure

Natale in casa cupiello Biblioteca Nacional de Catalunya Fins el 14 de març Ah, la comèdia! Que n’és de difícil fer riure…A la Biblioteca de Catalunya s’hi representa una obra […]

Nit Art 29/01/2010
Natale in casa cupiello
Biblioteca Nacional de Catalunya
Fins el 14 de març

Ah, la comèdia! Que n’és de difícil fer riure…A la Biblioteca de Catalunya s’hi representa una obra que té tots els ingredients per fer-ho, però mal barrejats. Anem per parts. El text és força entretingut, la clàssica comèdia d’embolics en la qual no passa res, on l’important són els personatges de per sí, còmics.

L’argument és ben simple: la família Cupiello es prepara pel Nadal. Menjar, beure, fills que van i vénen i fins i tot un pessebre que es converteix en protagonista. Ja s’ho poden imaginar. El fill ganàpia i mandrós que s’escridassa cada dues frases amb el tiet que viu de gorra, el pare entranyable que només vol que la gent es miri el pessebre i la mare abnegada i dedicada a la casa. També hi tenim la filla casada per conveniència i enamorada de l’amant que per més inri és amic del germà i com no podria ser d’una altra manera, apareix la nit de Nadal.

El somriure (que no la rialla) és permanent durant les dues hores i escaig que dura l’espectacle, els dos primers actes són més potents que no pas el darrer, que es fa llarg. I sembla mentida, però el més divertit són els entreactes on els actors interactuen amb el públic. Això deu voler dir que alguna cosa no funciona en l’adaptació escènica del text. Potser calia aprofundir en els personatges i situacions i no anar a buscar la rialla perquè com els explico, l’efecte no resulta.

No tot és negatiu, l’escenografia està força ben aconseguida i les interpretacions són bastant encertades, sobretot la de Pep Cruz (millor en els dos primers actes que en el darrer) i la de Marisa Josa que fa de la seva dona. Pel que fa a Bruno Oro, crec que li calia un paper com aquest amb el que pogués demostrar que pot anar més enllà de la paròdia televisiva.

És estrany sortir d’un espectacle d’Oriol Broggi amb una certa indiferència, esperem que en el seu proper Di Filippo, Questi Fantasmi la sensació canviï i recuperem el bon gust que ens deixen les obres de La Perla 29.
 

Andrea Albert