“Cataluña, ni en la ONU ni reconocida como Estado”, deia la portada d'El Mundo d'avui. El subtítol indica que es tracta d'un informe de l'enèsim informe de Margallo, és a dir, res de nou. En plena campanya electoral el procés comença a tenir més presència internacional, com deia ahir en Guifré, i Espanya la vol combatre.
Al capdavant del procés a Catalunya, a banda de l'ANC hi ha CiU i ERC. El fair play entre les dues formacions amaga una càrrega d'alt voltatge al darrera que ja ha deixat anar alguns espetecs. En el rerefons hi ha la lluita per l'hegemonia al país i algunes diferències pel que fa als propers passos a seguir si l'Estat interromp la consulta. Des de CiU, Ramon Tremosa apunta a que sense CDC no hi hauria procés. Ignorant la feina de l'ANC, el veritable motor, les paraules de l'eurodiputat evoquen a la imatge de Carod sostenint la clau de la governabilitat del tripartit. La clau d'una cadena que ERC sembla tornar a arrossegar amb el pacte amb Ernest Maragall, només justificable si es tracta de desgastar el PSC aprofitant la tirada electoral de la nissaga. A CiU no han passat per alt la vinculació amb els tripartits de Maragall.
La carta de les plebiscitàries apareix dia sí, dia també al discurs convergent. Tremosa va afegir que si surt el Sí-Sí, la independència probablement trigaria tres anys a pactar-se i proclamar-se. Un temps excessivament llarg que impediria, per exemple, veure Catalunya als Jocs Olímpics de Rio 2016. Per la seva banda, ERC no s' ha arronsat a l'hora de defensar la coalició: “Som l'única candidatura que votarem Sí-Sí”. Tampoc es queda curt en defensar el 9N: “Volem la consulta encara que ens la prohibeixin”.
Ramon Tremosa és el candidat més independentista de tots, no votar Tremosa és afeblir Mas i enfortir Duran, la candidatura d'ERC sembla un revival del segon tripartit, les vel·leïtats dels republicans i les insinuacions que els de Junqueras i UDC volen descarrilar el procés independentista… Són algunes de les esperpèntiques declaracions de l'ex-conseller del primer tripartit, Joan Carretero, que ens mereix avui una menció especial. Amb un article destructiu, el doctor ha volgut entrar en campanya de forma fallida: demanar el vot per Tremosa carregant contra els dos socis de CDC. La giragonsa de l'ex-conseller d'ERC per acabar a CiU sense que se'l pogués comparar amb el PI de Colom ha estat d'allò més gran: Carretero va abandonar el govern després de no comptar amb el suport de Puigcercós quan era conseller, va fundar Reagrupament i va perdre el congrés republicà el 2008. El 2010 va provar l'aventura en solitari, però la SI de Laporta li va prendre les opcions que podria haver tingut. Aleshores va pactar amb ERC al Congreso alhora que deia que votar CiU era d'idiotes. Finalment, RCat suplica llocs a la llista de CiU del 2012, i en no obtenir-los posposa la integració definitiva a CDC fins fa unes setmanes. Déu n'hi do.
Deixant de banda Carretero, ara una anècdota, la primera i segona força catalanes protagonitzen en motiu de les europees escaramusses obligades, que acabaran el 26 de maig. Ara bé, en aquest front també es comencen a insinuar núvols foscos que poden acabar en tempesta aquesta tardor. Serà pluja fina, o bé pedregada?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
