Seguim sent espectadors indirectes dels desvariejos que és cometen dins del nostre Parlament, o dins les seves muralles. Ahir, la Presidenta del Parlament – Sra De Gispert – va prohibir en demanda formal del grup parlamentari de Ciudadanos, que no és permeti que els diputats utilitzin les paraules o frases: Espanya ens roba o Espoli Fiscal.
La pròpia llei parlamentaria i de llurs diputats – d’igual forma en el Congrés -, els exclou de l’obligada correcció ètica de les seves formes. Tot sigui, en nom del dret universal de la llibertat d’expressió. Així, que podem dir que aquesta decisió atempta a la democràcia en si mateixa. Desitjo, que de nou aquestes paraules tornin a sonar dins del nostre Parlament. Abans de dit muralles, veritat?
Amb això, volia dir que dins el Parlament en el mateix moment que s’hi creuen les portes d’entrada, tots haurien de ser conscients d’on son i que van a fer. El diputat Alfons López Tena davant les camares de 8TV – que és guardarà per les hemeroteques històriques -, va comentar que és licit l’utilització de les paraules: Espanya ens roba o Espoli Fiscal, i en té tota la raó, com he comentat.
Una altra cosa és anomenar a la Sra De Gispert, com a cosa o mamarracha, fent al.lusió alhora a la seva aparició – vestida de fada -, en el diari El País, que des de el mateix dia, és va penedir de haver-ho fet, fa uns mesos enrere. L’Uriel Bertran, tampoc va denunciar o demanar una rectificació al seu company de grup, és més, la va avalar en la seva totalitat.
Ara, el Sr Tena i per primera vegada a l’historia, ha estat reprovat per les seves declaracions per la cambra catalana. No ha estat reprovat per una institució espanyola, no. Ha estat reprovat per una institució del seu país. Si tant respecte té per Catalunya, hauria de començar per ell mateix, i per els seus representants democràtics o institucions.
Segueixo dient que SI, està molt mal aconsellat. Les seves actuacions, son d’aquelles que si tens catorze anys i en plena efervescència hormonal, i en edat de tindre’n acne, t’agrada veure-hi en la política. Però, quant fa anys que t’afeites o et depiles les cames, fa més pena que glòria.
Possiblement, molts militants d’antiga revolució és senten rejovenir per aquests comportaments dels seus representats, però els que entenen la política – la resta de mortals – com una funció pública i cabdal per l’organització i estructuració d’un país sobirà, com és el nostre, els sembla que s’hauria d’incloure’n a més d’un de nou, a l’etapa de P-3, perquè tornin a aprendre’n els valors, ètica i morals, que els seus pares no els hi van saber ensenyar.
