Dimecres, 5 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

La temptació espanyola: més diners

Ja era estrany que aquesta setmana quan s’ha conegut la sentència del Tribunal Constitucional ens trobéssim unes reaccions una mica peculiars com les de Gay de Montellà de Foment del […]

El Dietari del Procés 28/03/2014

Ja era estrany que aquesta setmana quan s’ha conegut la sentència del Tribunal Constitucional ens trobéssim unes reaccions una mica peculiars com les de Gay de Montellà de Foment del Treball. Mentre tothom feia una crida a acatar o no acatar la sentència contra la Declaració de Sobirania, Montellà deia ahir dijous el següent: “Vull pensar que encara som a temps per al pacte fiscal”. Ja està, fi del procés i retorn al peix al cove? A què treia cap parlar del pacte fiscal en aquell moment?
 

Avui hem trobat la resposta a l’enigma. Sembla ser que el govern Rajoy, segons s’ha filtrat, està preparant una oferta per a Catalunya que presentarà el president espanyol el dia 8 d’abril quan els parlamentaris catalans vagin a demanar el traspàs de competències per convocar el referèndum. Mentre el poble pensa en l’organització del nou Estat, Espanya entra en la fase d’oferir, si finalment és així, més diners. Res més, és el màxim que oferiran i ben enverinadament. Rajoy intervindria personalment per fer una proposta insuficient. No es parla de donar el concert econòmic per a Catalunya, ni tampoc s’ha esmentat la paraula pacte fiscal –el succedani inventat per CiU. Només “més diners”. Una proposta que suposem que vindrà més concretada –o no- però que tampoc poden assegurar, perquè caldria veure després la reacció de la resta d’autonomies.
 

La idea del govern Rajoy és la de posar un tallafocs al president Mas. No es creguin que ho fan per millorar el finançament de Catalunya, buscar l'encaix aquell que diuen i ser més hospitalaris. Prova primera d’això és que aquest oferiment arribarà després de la pressió que estem fent, o sigui, que no és una reacció voluntària. Saben que la imatge d’immobilisme els perjudica i necessiten fer alguna cosa davant la fermesa dels partits sobiranistes. Així que del que es tracta és de reactivar Duran i Lleida i per extensió Unió, amb tot l’establishment al darrere com Foment i els grans empresaris –minoritaris-, i fer pressió a CDC. Sacsejar CiU amb la temptació del pujolisme: el peix al cove. Si CDC pica l'ham el president començarà a quedar-se sol, i esperen que s’acabi fent enrere de fer la consulta. En resum, que segueixen sense plantejar-se acceptar la consulta.
 

Però Catalunya ja ha madurat, i creiem que CDC també. Les possibilitats de caure novament en l’eterna temptació son molt més baixes. L’oferta econòmica, a més, arriba massa tard. Ara un pacte fiscal és massa poc, Rajoy va cometre un error greu no acceptant dialogar el 2012 quan Mas va anar a la Moncloa a demanar-lo. L’11 de setembre i les eleccions van capgirar el destí de Catalunya per sempre. Les reaccions dels partits sobiranistes, CiU, ERC i ICV han estan força contundents. “No bescanviarem la consulta per quatre quartos”, responia aquest divendres el conseller Homs des del govern. Catalunya segueix la carta de navegació establerta.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols