En les societats complexes i sofisticades -del postmodernisme postindustrial occidental- les qüestions i els problemes socials, politics, laborals i reivincatius no són fàcils de solucionar. Un exemple clar d’això seria el darrer comflicte del taxi i de les anomenades VTC .
En aquest sentit, de moment -no saben exactament com acabarà tot això i si arribarà als tribunals – considero que el govern català i, especialment , el Conseller Calvet, han portat unes negociacions relativament bé, amb sentit de l’equiibri i de la responsabilitat, tot tenint en compte que era/és una problemàtica “molt gruixuda” .i “vidriosa” . No hi ha dubte que el confrontació, la problemàtica pivota,en tres “potes” : la tecnologia, la regulació i la justícia social .
Des del meu punt de vista, en aquestes societats europees complexes la tecnologia (la posada en pràctica de la tecnologia) s’ha de regular amb intel•ligència; i sempre s’ha de tenir en compte -a vegades aquest punt queda molt bandejat- la justícia social; és a dir, , en aquest cas las condicons laborals dels treballadors , tant dels taxistes com de les VTC han de ser dignes i, alhora també s’han de combinar amb una competència acceptebe i raonada que beneficiï el consumidor . DE fet , és un autèntic trenca
