La copa del món de futbol és a quatre dies de començar. És un campionat que m’exigirà un esforç addicional. La primera temptació que tinc sempre cada quatre anys és la de no donar-hi cap importància però sempre acaba sorgint el petit cuc d’un desig immortal, que ja noto que està creixent dins meu, que Espanya acabi fent un gran ridícul, amb Jimmy Jump o sense.
Aquesta vegada potser costarà més animar als coreans o els hondurenys de torn perquè passin per la pedra un equip amb jugadors, no ho oblidem, com ara Valdés, Puyol, Piqué, Capdevila, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Pedro i l’última perla blaugrana, Villa. Abans, amb Fernando Hierro tot era més fàcil.
Amb tot, ja aviso ara, que la situació pot esdevenir dantesca a partir dels vuitens de final. Si les coses van com han d’anar en la primera fase en aquesta primera eliminatòria a vida o mort Espanya se les haurà contra Portugal (l’autonomia que ens cal). I tots sabem qui juga amb Portugal, l’amic dels nens: Cristiano Ronaldo. Tinguem a punt, doncs, les pastilles contra l’esquizofrènia.
Aquell dia (29 de juny a 2/4 de 9, Tele 5) tindrem, per una banda, els batallons de l’exèrcit mediàtic espanyol i madridista, liderats per l’incombustible Eduardo Inda, pregant de genolls que els seus ‘odiats’ Piqué, Xavi, Iniesta i companyia portin la ‘roja’ més i més enllà i, per l’altra, els resistents de torn –som pocs, però ben organitzats– que ens encomanarem al diable, o sigui Cristiano, per poder llançar al final del partit al cel estrellat aquells coets sobrers de Sant Joan perquè esclatin en mil colors sobre les grans pantalles instal·lades per la gent Ciutadans i altres arrelats espanyolistes arreu del país.
Deixem volar la imaginació. Cristiano, en fora de joc clamorós i controlant la pilota amb la mà, elimina Espanya en el temps afegit i ho celebra encarant-se amb Puyol mentre el realitzador de televisió enfoca la grada i es veu Mourinho, l’altre portuguès, saltar com un boig per festejar aquest gol.
Ho admeto. Aquesta és una escena molt gore, però dubto que jo mateix pogués reprimir-me. Em conec. Acabaria sobre la taula fent botifarres a Casillas, Del Bosque, J.J. Santos i tota la patuleia d’enviats especials que viatjaran a Sud-àfrica amb una única missió: la propaganda.
Dit això, que guanyi el millor…
