Una oferta de diàleg “fascinant” i “increïble”, analitza la BBC
Més de 1.000 periodistes de 126 països del món van seguir ahir, en directe, la sessió del Parlament de Catalunya en què el president, Carles Puigdemont, se suposava que havia de proclamar-hi solemnement la independència donant resposta al mandat de les urnes de l'1 d'octubre. 126 països, tenint en compte que l'ONU reconeix l'existència de 193 estats, és una mètrica prou notable. Just en acabar la intervenció de Puigdemont, la mescla d'estupefacció i admiració era la tònica dominant entre els mitjans internacionals. “Fascinant” i “increïble” eren els dos adjectius que anava compaginant la BBC. I la gran pregunta: “Què farà Madrid?”
La pressió política, econòmica i mediàtica existent aquest 10 d'octubre a Barcelona s'ha traslladat, de cop i volta, a Madrid. L'anàlisi en calent de la BBC, sense haver passat per cap filtre madrileny, era diàfan: “Carles Puigdemont ha obert una finestra”, sostenia el corresponsal a Barcelona, avisant tot seguit que l'Estat espanyol s'hi havia de sentir interpel·lat. Seguidament, expressava uns certs dubtes que aquest escenari s'acabés donant. De fet, el propi corresponsal a Madrid era qui responia la pregunta: “Absolutament no.”
“Puigdemont: I'm not planning any threat or insult“, era el 'chyron' que anava passant la cadena britànica mentre mostrava imatges del passeig de Lluís Companys. De fet, en obrir els titulars de les 8 no gosava en titular gaire cosa més que amb un neutre “Catalonia future“, davant la impossibilitat de resumir amb tres paraules tot el que havia passat al Parlament.
“La pressió la té Madrid”
Després de la intervenció de Puigdemont, el relat queda fixat: l'independentisme català ha estès la mà al diàleg, renunciant a prémer el “botó nuclear” –segons l'expressió utilitzada per la mateixa Euronews. L'Estat espanyol, en canvi, és qui adopta la postura intransigent. Al Jazeera, de fet, apuntava en aquesta línia: “Madrid no negociarà res”, analitzava. “La pressió la té Madrid”, hi afegia obertament, per apuntar tot seguit que el president del Consell d'Europa, Donald Tusk, podria estar actuant com a mediador.
“Molta gent se sent alleujada” per la proclama de Puigdemont, defensava la cadena de Qatar, ressaltant que no s'havia especificat quin lapse de temps s'esperaria per fer efectiva la Declaració d'Independència. “En tot cas, ara hi ha temps per desescalar tensions”, sostenia el conductor del programa. I, un cop més, la gran pregunta: “Què passa si ara, simplement, Madrid diu No?” Per la cadena, la incertesa i inestabilitat s'instal·len a Madrid, no a Barcelona.
“Puigdemont vol parlar”, insistia Al Jazeera, tenint clar que tot plegat és “un període de temps per parlar abans de l'absoluta Declaració d'Independència”. Una prerrogativa que en tot moment se li continuava reconeixent a Puigdemont.
“Ni guanyadors ni perdedors”
Aquest alleujament era compartit per l'alemanya Deutsche Welle, que sostenia obertament que l'anunci del president català havia evitat “que hi hagi ni guanyadors ni perdedors”. L'oferta de diàleg, doncs, era plenament beneïda per la cadena pública de la República Federal d'Alemanya. France 24 també va dedicar hores al debat, més fins i tot que la resta. La proximitat fronterera amb Catalunya, possiblement, en podria ser un dels motius. I l'eterna pregunta: “Què passa si Madrid diu No?”
Sense ser subjecte de dret internacional, la Generalitat de Catalunya va ser ahir immediatament reconeguda pels principals mitjans globals com un agent de primer ordre. I amb sentit de la responsabilitat. Pel govern espanyol, en canvi, cap dels corresponsals a Madrid no n'acabava de posar la mà al foc.
C's, PSC i PP es queden
Paral·lelament a les primeres reaccions mediàtiques internacionals, una imatge sobresortia per damunt de qualsevol altra: els 135 diputats del Parlament, debatent civilitzadament. Ciutadans (C's), PSC i PP haguessin pogut optar per tornar a abandonar l'hemicicle. Però no. La imatge de crispació que van transmetre dies enrere, aquest dimarts va quedar molt més matisada. Davant d'una oferta de diàleg, la totalitat dels representants del poble de Catalunya debatien sobre el futur polític del país. Amb més de 1.000 periodistes d'arreu del món mirant-los atentament “live“. Alguna força superior els retenia als escons.
