En certs sectors es desacredita el concepte de DUI (Declaració Unilateral d’Independència) perquè, de fet, implica trencar la legalitat; però, aquí argumento, que no té perquè suposar ni confrontació, ni una acció sense pacte. El menyspreu, per tant, és interessat.
En primer lloc, cal hipotetitzar quin serà el recorregut institucional fins a la independència. La via ha estat més que presentada i debatuda i, com tots sabem ja a aquestes alçades, hi ha hagut l’intent d’una cessió de competències, es farà ara una Llei catalana de consultes, es convocarà la consulta, si s’impugna es faran eleccions plebiscitàries i… aquí entra, no la DUI, sinó, crec jo, la “pre-DUI”.
La “pre-DUI”, perdoneu per un terme tan barroer, apel·la a dos tarannàs nacionals: el de Catalunya i el d’Espanya (millor dit, de Castella). La “pre-DUI” per tant es basa en la voluntat i vocació de pacte, d’assolir acords, que és pròpia i característica de Catalunya. I, alhora, també es basa en l’orgull i la vocació de l’“ordeno y mando” pròpia i exhibida al llarg de la història per part de Castella i la seva materialització estatal, Espanya.
Així, en què consistirà la “pre-DUI”? El terme és un invent, però l’acció no: Escòcia ja ho ha fet. La “pre-DUI” consistirà en, després de la consulta o les eleccions plebiscitàries, si guanya una majoria considerable i clara del Sí-Sí o partits pel Sí, anunciar el dia en què es declararà la independència. Està clar que no és una DUI directament, sinó que es fa pública la data on es farà la DUI, possiblement, un any i mig o dos anys més tard (paciència i constància!).
La tàctica de la “pre-DUI” és fer negociar l’Estat espanyol i que hi entri en escena la Unió Europea. Aquesta darrera, Europa, no es pronunciarà mai fins que no hi hagi un clar mandat democràtic, és a dir, fins que no es visualitzi mitjançant una votació l’equilibri entre Sí i No en termes clàssics respecte la independència. I és lògic: qui s’atreviria a posicionar-se’n sense saber què vol realment Catalunya? I si es posiciona pel Sí i després hi ha una gran majoria pel No, quin conflicte diplomàtic!
Però l’altra intenció important de la “pre-DUI” és que l’Estat espanyol reaccioni. Aquest, ja ho hem vist amb la data i pregunta, no es mou fins que no estan les coses avançades i clares. Quan hi hagi uns resultats clars, indiscutibles i Europa el pressioni, llavors Espanya no tindrà més remei que entrar en la negociació.
Per això, per aquesta fase de transició entre la consulta o les plebiscitàries, la “pre-DUI” al dia següent i la veritable DUI, aquesta darrera, la DUI pot ser pactada i fins i tot consentida legalment, dins d’un acord. Trencar la legalitat, ja que evidentment es trencarà per construir-ne una de nova, pot fer-se amb un marc legal –un acord– a mida. La unilateralitat no ens la treu ningú, perquè som els interessats i no crec que l’Estat espanyol vulgui participar d’una declaració mediàtica que és una humiliació per a ell; però és el de menys, perquè els mesos anteriors s’haurà treballat en conjunt, s’haurà negociat, per arribar a aquest punt amb el màxim d’acord.
Sí, ja sé que esteu pensant: Espanya no voldrà negociar mai. Bé, doncs atendrà les conseqüències del deute. En tot cas, la DUI no impedeix la negociació, ja ho he argumentat, la “pre-DUI” la facilita si es fa abans i amb temps, sinó que seria el propi Estat espanyol qui rebutja pactar. De fet, em sembla molt més important la “pre-DUI” que al DUI que, al final de tot, serà un mer tràmit.
