Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

“La mirada catalana”

Gent, aneu en compte com mireu!! Segons quins ulls poseu quan parleu, us poden dir si sou madrileny, gallec, asturià, aragonès, murcià o català. El que vol ser president d'allò […]

Jaume Meneses
Jaume Meneses 24/05/2016

Gent, aneu en compte com mireu!! Segons quins ulls poseu quan parleu, us poden dir si sou madrileny, gallec, asturià, aragonès, murcià o català. El que vol ser president d'allò que en diuen Espanya, és tan intel·ligent i llest que només mirant als ulls d'una persona sap a quina comunitat autònoma pertany. I això pot ser un perill, ja que si viatgeu per Espanya i pel que pugui passar voleu amagar el vostre lloc de naixement, podríeu trobar en el vostre camí en Sánchez dels nassos, i us delataria: “este es catalan, lo veo en su mirada”.És clar que vosaltres podríeu acusar-lo d'haver invadit la vostra intimitat.

Caram, amb el pretendent a la presidència al govern d'Espanya! Quina clarividència i quina estultícia, en dir la collonada que la Batet té una “mirada catalana”. Mira que n'arriba a ser de babau per dir aquesta bajanada. I aquest vol ser president? Com diu les mateixes rucades que el Rajoy, podríem aplicar altra vegada la famosa frase “tanto monta, monta tanto”. La Batet, no té una mirada “catalana”, té una mirada, més aviat perduda amb uns ulls que no se sap on miren ni que volen, perquè de “catalana” només en té el fet de néixer a casa nostra. A part d'això, més aviat té una mirada “espanyola” que fa feredat. Com diuen en el cinema, és el “remake” de la Chacón. Com dues gotes d'aigua.
Potser és la seva mirada “espanyola” que li fa dir: “Som la millor opció per a Catalunya perquè defensem els drets socials, llibertats i igualtat, i representem el catalanisme valent i compromès, amb l'objectiu de renovar Espanya”

L'ésser humà és ben estrany i el que es dedica a la política encara més. Sempre ens diuen que volen el millor i solucionar tots els nostres problemes i quan s'apropen les eleccions ens prometen la lluna en un cove. Però no ens diuen quan arribarà la solució als nostres problemes, ja que passen anys, passen decennis, passen eleccions, passen legislatures i el més calent és a l'aigüera. Les seves ganes de manar, el poder, els diners i la mentida els atrapa dins un cercle viciós que sempre és el mateix: possibles prometences que no poden ésser obtingudes. El PSOE, fa anys i panys que la paraula “canvi” és el seu leitmotiv. Des del farsant Felipe González, passant pel mentider Zapatero, fins a l'actual engalipador Pedro Sánchez, han fet servir fins a l'avorriment la paraula “canvi” en les seves campanyes electorals.

Un servidor es pregunta: després de quaranta anys de democràcia no han tingut temps per a fer el “canvi” anunciat tantes vegades? Han hagut de passar quaranta anys perquè la “mirada catalana” ens digui que el PSOE és “la millor opció per a Catalunya perquè defensa els drets socials, les llibertats i la igualtat, i representen el catalanisme valent i compromès, amb l'objectiu de renovar Espanya? Si ara ens promet que té la solució a tot això, què vol dir? Que potser González i Zapatero no tenien la solució i ens van enredar, prometent un “canvi” que ni ells es creien? I si ens van enredar prometent el mateix que quaranta anys després ens promet “la mirada catalana”, parlant per boca del “guapo” del Sánchez, perquè ara hem de creure en el benaurat “canvi”?

Perquè el poble no és babau ni es mama el dit, encara que els polítics pensin el contrari, i es fa moltes preguntes:
Perquè els drets socials estan pitjor, com demostra la quantitat d'atur que hi ha?
Perquè la pobresa ha augmentat molt, en els mandats socialistes? (També en governs del PP)
Perquè la llibertat ha sigut coaccionada, sobretot als catalans, impedint fer un referèndum per decidir si volem ser un estat propi? (També en governs del PP)
Perquè aquesta llibertat ens la prometen amb una mentida, sabent que ni canviant la constitució espanyola, aquest referèndum tampoc ens el deixaran fer?
Perquè la igualtat, la “mirada catalana”, la posa al mateix sac de les seves prometences sabent que és una utopia?
Perquè diu representar el catalanisme valent i compromès, si des de fa anys el PSC no és valent ni compromès amb tot el que es refereix a Catalunya?
Perquè parla de renovar Espanya, si és un cant monòton i repetitiu que fa segles mai ha pogut ser i és una entelèquia més vella que anar a peu?

També, després de la “floreta” que deixà anar el Sánchez advertir-nos de la “mirada catalana”, de la Batet, aquesta en el seu parlament ens fa saber que “Som un partit amb passat sí, amb història sí, però sobretot som un partit amb futur” Recordaria a la “mirada catalana” que el PSC té un passat que ja va començar amb mal peu. El PSC-Congrés i el PSC-Reagrupament en fusionar-se, l'any 1978, amb la Federació Catalana del PSOE van cometre l'espifiada més gran de la seva curta història. Una història cada dia més espanyolista i menys catalanista; i això s'ha demostrat al llarg dels anys però amb més intensitat aquests últims, ja que fa temps haurien d'haver tret la C del PSC i no es notaria gens ni mica, la diferència amb el programa i les decisions preses pel PSOE, pel que respecte a Catalunya. Quina vergonya!, haurien de fer companyia a Junts pel Sí, lluitant per la llibertat i la independència de Catalunya, i cada dia estan més lluny d'aquest vell anhel de molts catalans.

Amb el desastre dels tres últims -primers secretaris- (Montilla/Navarro/Iceta) i l'actual president del partit (Ros), que han deixat el PSC fet una pelleringa i sent una caricatura de què era al començament; amb la baixada durant setze anys d'escons al Parlament català (52 escons el 1999, 42 escons el 2003, 37 escons el 2006, 28 escons el 2010, 20 escons el 2012 i 16 el 2015) la “mirada catalana” ¿té la cara i l'atreviment d'afirmar que el PSC és un partit amb futur? O no sap els escons que va treure el PSC en cada legislatura o s'ho mira amb una “mirada espanyola” sense assabentar-se del que passava a Catalunya.

Sempre he pensat que de Madrid estant no agrada la nostra mirada. Vés tu! Potser quan ens veuen venir, ells ja han tornat, ja que tenen una altra mirada, com esbiaixada. Per això quan algun polític català va a Madrid a demanar quelcom, d'antuvi ja saben que han de dir: no, a tot!, perquè amb la mirada saben que el “demanador” és català. Potser sí, que haurem de donar la raó al clarivident Sánchez.

Així doncs, gent, aneu en compte quina mirada feu amb els vostres ulls, en visitar la capital del “reino.”.

Relacionats