Patriotisme. Reivindicació. Esforç. Valentia. Energia. Alegria. Organització. Disciplina. Previsió. Germanor. Civisme. I, sobretot, il.lusió i esperança. Són els valors de la Catalan Way, són els valors que ha demostrat avui la ciutadania catalana.
L'Onze de Setembre de 2018, 2023, 2038, 2063, 2113 i tants d'altres recordaran les imatges d'avui. El Museu d'Història de Catalunya i els llibres de text d'història del futur reservaran un espai pel dia d'avui. La pràctica totalitat dels participants de la Via Catalana recordaran l'experiència vital única d'avui tota la vida i transmetran la pel·lícula d'aquesta jornada als seus descendents. 299 anys després de la desfeta de Barcelona a mans de Felip V encara notem la ferida d'aquella guerra. És així perquè els qui hi van ser ho van passar de pares a fills i ho van immortalitzar als llibres. I així serà amb la cadena humana de les 17:14 de l'Onze de Setembre de 2013.
Prop d'un milió sis-centes mil persones han sortit al carrer per mostrar la il·lusió d'un poble. Per demostrar l'esperança d'un futur millor. Per estendre el missatge català al món, i per demanar ajuda i suport a la comunitat internacional. Per sobre de tot, però, el poble ha sortit per demanar la independència al govern de la Generalitat. Ni a Espanya, ni al món. El poble de Catalunya reclama dignitat al seu govern, reclama que respongui a l'alçada. I ho ha fet un Onze de Setembre, perquè el govern tingui clar d'on venim i sigui digne de tots aquells qui van perdre la vida per Catalunya.
Així doncs, la suposada divisió de la societat catalana amb l'argument que UDC, PSC, ICV, PP i Ciutadans no han participat en la Via Catalana no és vàlid. La cadena humana ha sorgit del poble, no de la classe política. Els representants són els qui han de respondre ara a l'encàrrec dels ciutadans. Un exemple pràctic: en un hipotètic referèndum d'independència, el posicionament dels partits serà irrellevant. Les paperetes decidiran, tal i com avui ho ha fet la gent que ha sortit al carrer. La festa de la democràcia s'ha celebrat avui, però Catalunya necessita una festa oficial, per donar la paraula també als qui volen dir 'no' a la independència i per adquirir la credibilitat de la comunitat internacional.
Catalunya necessita un referèndum d'autodeterminació. Si Espanya el nega, el món, a llarg termini, li girarà l'esquena. I la història i les generacions d'espanyols que han de venir recordaran aquest com un dels capítols més funestos de l'Espanya recent. La vergonya que és intentar segrestar set milions de persones a un estat i negar-los la democràcia degrada l'Estat a nivells d'imperialisme, imposició i opressió que ja pocs països al món encara han de patir.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
