Quin orgull viure en un país on es censuren cantants de rap i, en canvi, no es vol invetigar la venda d'armes a Aràbia Saudita. Quin gran país aquell que regala màsters als que són “amics” i, en canvi, inhabilita els que no ho són. Quin estat més modern aquell que no vol investigar cap cas de (presumpte) frau de l'actual o del passat rei del país i, en canvi, fa fora del seu càrrec qui va carregar-se la cèl·lula jhigadista de Barcelona. Quin gran estat democràtic aquell que no investiga els policies violents i,, en canvi, no deixa ni sortir del seu poble un membre d'un CDR. Quina gran pàtria aquella que tanca la boca d'un humorista que se'n fot de la bandera i, en canvi, permet que els nazis del 12 d'octubre cremin senyeres a tort i a dret. Que bé haver de pagar (perquè ja s'han pagat, encara que ara tornin enrere) 200 milions d'euros de la nostra butxaca per a la plataforma Castor del senyor Florentino.
És un plaer viure a l'estat que prohibeix portades d'El Jueves, llaços gros als balcons, humor als diaris i rap a les xarxes i, alhora, no investiga un franctirador neofranquista que volia matar al seu propi president. I, a més a més, el condecora. Que bé poder viure amb la llibertat de saber que la meitat dels que tu votis seran empresonats, exiliats, jutjats i, segurament, també multats i inhabilitats. Però, sobretot, que ningú investigui els centenars de casos de corrupció del dos principals partits d'aquest gran estat.
