- Publicitat -
Sobre desnonaments i política d’habitatge se’n pot parlar molt. Hi ha propostes per acabar amb aquesta situació com per exemple la dació en pagament que va aprovar el Parlament de Catalunya i l’Estat va rebutjar i hi ha política d’aparador per part d’aquells que critiquen els desnonaments culpant-ne la Generalitat o l’anterior equip municipal de la capital i no acusen l’Estat Espanyol que és qui no els deixa trobar una solució.
En altres paraules hi ha aquells que van a intentar aturar un desnonament cinc minuts abans que arribin les càmeres de televisió per sortir al telenotícies i guanyar unes eleccions aprofitant el drama que això suposa, i hi ha els d’Iniciativa que quan governaven ni s’enteraven de quan s’anava a produir un desnonament. Casualment ara governen junts la líder dels primers i els segons. I tampoc no cal que siguem cínics, és indubtable que Colau ha fet molt bona feina en aquest camp, per això el Govern de Xavier Trias a qui tan va insultar durant anys li pagava un sou, però també és evident que l’actual alcaldessa darrerament només ha fet política d’aparador, de foto i titular.
I és que mentre uns van un dia en metro com Ada Colau i hi porten tota una tropa de fotògrafs, d’altres hi van cada dia sense presumir-ne, amb absoluta normalitat. Ahir vam saber que l’anterior equip de l’Ajuntament de Barcelona va pagar perquè el banc expropiat de Gràcia no fos desnonat i pogués continuar la bona feina que fa, també que el Conseller Santi Vila ha comprat, com a Generalitat, 40 pisos de famílies que anaven a ser desnonades molt properament. També sabem que una de les primeres mesures que va prendre l’alcalde Trias va ser arribar a acords amb els jutjats per saber quan s’anaven a produir els desnonament i poder trobar solució, i que una de les primeres decisions del Govern d’Artur Mas va ser mediar amb els bancs per evitar el màxim de desnonaments. Quants? Molts, moltíssims. No sabem quants, tampoc cal fer-ne publicitat perquè és un tema prou sensible amb el qual tots hauríem d’estar-hi d’acord i no fer politiqueria. L’augment de parc d’habitatge públic fet per la Generalitat i l’Ajuntament són altres exemples, però també el fet de posar en lloguer social els molts pisos que tenien i que els anteriors Governs no utilitzaven.
Hi ha política, i hi ha politiqueria. En poc temps Colau podrà fer-se la foto al costat de centenars d’habitatges socials nous de l’Ajuntament destinats a les famílies que més ho necessiten, i la felicitarem, però aleshores caldrà recordar-li que aquests pisos els ha construït el Govern que ella anomenava màfia. Que mentre ella insultava d’altres han fet feina. I potser serà aleshores quan li haurem d’exigir una vegada més que critiqui l’Estat i deixi de considerar Convergència com a l’ase dels cops, i és que compartim més coses de les que ens separen, i no les podem dur a terme per aquest Estat Espanyol que tantes i tantes vegades ens veta. Potser quan l’alcaldessa Colau entengui això, començarem entendre’ns, sinó és que ja ho entén però prefereix continuar fent politiqueria i no política. Mals resultats no li ha donat, de moment.
www.ericbertran.cat
Publicitat
