Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La diferència entre guanyar i perdre

|

- Publicitat -

Les pròximes convocatòries electorals (municipals al maig, plebiscitàries el setembre i potser generals a finals d’any o abans d’un any) seran una prova de foc per a l’independentisme. En ambdós casos, caldrà plantar cara a diversos enemics i obstacles. El primer enemic és intern, del propi procés. Després de la picabaralla entre els dos líders, que va tenir en brega les seves respectives formacions, fins que finalment el president va decidir i anunciar que convocaria eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari per al 27 de setembre, l’independentisme no les ha tingudes totes. I encara no s’ha refet. El segon enemic és extern, des de les forces unionistes. Les mateixes que van criticar l’anunci de convocatòria per al 27-S, però que ja estan movent fitxa arreu per preparar candidatures i estratègies. El món local és el primer que s’ha revolucionat. De fet, passa cada quatre anys, però aquesta vegada els moviments són molt més atrevits. A molts pobles i ciutats apareixen anuncis de llistes que es van conformant d’aquells partits que ja han ostentat representació municipal o aspiren a aconseguir-la. És aquest segon cas el més preocupant; l’aparició de llistes fantasmes, algunes fins i tot de partits amb representació institucional de més pes, sovint targiversa l’estratègia i el treball realitzat per aquelles formacions que tenen regidors municipals, o d’aquelles altres formacions extramunicipals que durant la legislatura han estat fent feina sovint des de l’ostracisme dels mitjans de comunicació locals i, és clar, amb el rebuig dels partits còmodament instal.lats als ajuntaments. L’objectiu d’aquestes llistes fantasmes és evitar que als ajuntaments catalans hi hagi una majoria independentista encara molt més àmplia que col.labori amb el Parlament de Catalunya en una suposada declaració d’independència o amb la convocatòria d’un referèndum per la independència. El tercer enemic prové del muntatge que s’està produint al voltant de determinades formacions, a les quals se’ls està donant molta cobertura en televisions, ràdios i mitjans privats, en un nou intent de desestabilitzar i esquerdar la ja de per si fràgil unitat de l’independentisme. La presència constant dels líders de Podemos i Ciudadanos en alguns mitjans privats espanyols, però també catalans, només persegueix crear la sensació que la societat catalana està dividida i enfrontada en temes com la llengua, les retallades i, és clar, el procés cap a la independència. A nivell espanyol, l’intent de desestabilització serà ràpidament contrarestat amb un pacte d’estat a l’estil de la reforma exprés de la Constitució o la llei contra el terrorisme jihadista, entre d’altres, a què ja ens té acostumats el bipartidisme vigent a Espanya des de fa 40 anys. A més, els últims moviments a l’interior del PSOE per apartar el seu emblanquinat líder i apostar per la presidenta andalusa, que s’ha afanyat a convocar eleccions abans que ningú, indica que aquests moviments s’estan produint per protegir un determinat stablishment burocràtic i subvencionariat. Per contrarestar tots aquests enemics, l’independentisme ha de buscar els seus punts forts, el primer dels quals és la unitat. La mateixa unitat que hi va haver per a la convocatòria del procés participatiu del 9-N, malgrat l’enredada a què CiU va sotmetre a ERC. Però també cal que aquesta unitat la fomentin les entitats sobiranistes, especialment l’ANC, immersa en un debat intern pujat de to i preocupant. En aquest sentit, Òmnium Cultural està essent exemplificant, atès que si hi ha diferències internes, no només no s’han manifestat, sinó que hi ha una línia comuna que és confiar en el principal director del procés, que és el president Mas, sense obviar el també paper de lideratge de Junqueras. Però l’altre punt fort que té el procés és la força de les centenars d’entitats, associacions i grups organitzats arreu del territori que cada setmana organitzen centenars d’actes per explicar la viabilitat de l’Estat català. Aquí també cal incloure-hi assemblees locals de l’ANC i delegacions d’Òmnium. Tota aquesta activitat ha teixit i seguirà teixint una gran xarxa arreu del país que és el que acabarà conformant la diferència entre guanyar o perdre. Ningú no pot menysprear el treball ingent dels milers de voluntaris que cada setmana organitzen, preparen, tuitegen, pengen, escriuen i fan xerrades, presentacions de llibres, concerts i taules informatives a favor que Catalunya esdevingui ben aviat un nou estat d’Europa. I farien bé de tenir-ho en compte tant els partits que hi estan a favor, com també aquells que hi estan en contra, perquè la seva força es canalitza cap a un objectiu tan suprem que res ni ningú evitarà que s’aconsegueixi.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut