La derrota espanyola, el regionalisme polític de Ciutadans: via lliure a la República! (22/12/2017)

La derrota espanyola, el regionalisme polític de Ciutadans: via lliure a la República! (22/12/2017)
 
La monarquia espanyola no permetrà que Ciutadans tingui pes en el seu territori llevat que signifiqui la liquidació del seu règim i de la seva oligarquia. Ciutadans representa el regionalisme polític, sempre seran els catalans espanyols que volen ésser influents a la cort espanyola.
 
La seva força, no obstant això, no és política: és sentimental i sense contingut ideològic. Com la seva icona indica: un cor amb diferents sensibilitats, encara que contraposades i del tot diferents. Una aspiració infantil al servei d’interessos ocults cada dia més difícil de rastrejar, i que si fem cas, de la premsa internacional, amb nas sobre aquestes qüestions, no tindrà cap incidència llevat de les molèsties que provocarà.
 
L’esfondrament del Partit Popular i del PSOE en les darreres eleccions catalanes demostra la peculiaritat regionalista, en clau espanyola, de Ciutadans atès que el votants no entenen les seves estratègies ni les comparteixen. El projecte republicà, per tant, emergeix totalment renovat, en la mesura en que la posició de Ciutadans parteix d’una catalanitat espanyola que Espanya rebutja visceralment per enutjosa i simplista.
 
Les democràcies, a mesura que maduren, ja no volen sentir parlar de governs forts ni de partits hegemònics. Si a això, s’afegeixen dinàmiques regionals, que com Catalunya són de caràcter nacional, els ideals republicans de responsabilitat cívica adquireixen grans proporcions, tot descavalcant models de govern distants de la gents i de les preocupacions populars.
 
Les aspiracions catalanes són netes i clares, els projectes espanyols indeterminats i confusos. Els partits espanyols resten atrapats en les seves obsessions de poder en comptes d’atendre les mancances populars de criteri i afirmació personal.
 
A Catalunya, en canvi, gràcies al revulsiu republicà per conduir aquesta nació a la plena sobirania i a la llibertat, milers de persones han adquirit la ciutadania cívica per medi del seu vot i de la seva determinació. Aquest darrer aspecte és un pas ineludible per exigir als governants tot el que fins ara no havien plantejat ni exigit.
 
El 21 de desembre de 2017 serà recordat com una diada extraordinària, només sobrepassat pel que va ésser, significar i alterar l’1 d’octubre de 2017 amb el referèndum d’autodeterminació vinculant de Catalunya. Ambdues dates suposen l’apoderament popular, fins a racons personals inimaginables, amb cares concretes i noms i cognoms, que catapulten Catalunya cap a escenaris del tot nous i apassionants.
 
És l’escenari de la ciutadania que es posiciona en els afers públics i que cerca les seves millors opcions. Sense dubte, amb el temps, hom descobrirà lluny de raons emotives o sentimentals, que la llibertat i totes les aspiracions passen per la república catalana, en un context de veïnatge i acords amb Espanya. Com sempre hauria d’haver estat i mai s’hauria d’haver impedit.
 
La cultura política i la democràcia creixen en paral·lel: l’esforç independentista ho està aconseguint a costa de la ignorància i la claudicació espanyola que ho nega, fins als extrems del terror, per medi de grups ultres fanatitzats o bé de cadències neofexistes dins de les forces de seguretat. Tot plegat com convulsions esperpèntiques d’unes consideracions sobre la unitat espanyola absurdes, estèrils i caduques, entorn de la seva monarquia i de les seves retorçades normes. I el poder judicial, dels pocs amb més formació, ho afina malament quan admet, sense excessives crítiques, aquesta deriva.
 
Ara, per a la república catalana, tot comença, ja que els diputats catalans tenen grans temes damunt la taula per activar i resoldre, però també per a fer possible un diàleg intern prou ferm com per atendre les aspiracions populars sense renunciar, en cap sentit, a les aspiracions nacionals dels catalans: la llibertat!
 ©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.