Cleptocràcia: el govern dels lladres. Aquest terme s’havia aplicat a règims sempre de caràcter antidemocràtic o a democràcies joves i “capturables” de països pobres, però ens podem imaginar Espanya (i Catalunya) com un règim de lladres?
Els catalans rebem, des de la meva visió, robatoris per tres bandes: el primer és l’espoli fiscal, que no en parlaré aquí; ja ho han fet prou gent abans que jo, després el de l’estat botí, que seria el derivat de la corrupció dels alts càrrecs i finalment la cleptocràcia de classe, on es privatitzen beneficis en benefici d’una minoria. Però parlem-ne detalladament.
La visió de l’estat com un botí és pròpia de països amb cultures polítiques poc participatives, fins i tot que refusen la política, primant l’individualisme o el comunitarisme “de llogarret”. D’aquesta manera, trobem una falta de voluntat de servei a la comunitat i de treball pel bé comú dels qui arriben als alts càrrecs que decideixen aprofitar-se tant com puguin de la seva posició per al seu benefici privat. Aquí és on trobem els diferents casos de corrupció, de tràfic d’influències… que tots coneixem. Aquest problema té difícil solució a nivell si no és canviant la cultura política des de la base i pensant a llarg termini. Ara com ara no hi ha quasi càstig electoral a la corrupció. Això combinat amb la tebior de la lluita contra aquest fenomen fa molt difícil que s’erradiqui si no és, com ja he dit, creant una cultura política de participació i compromís que per una banda crei més persones disposades a entrar a la política amb vocació de servei i per l’altra votants crítics amb comportaments en desacord amb aquesta filosofia. Però és clar que tampoc podem posar les bases per a crear un sistema millor pel dia de demà i “seure a esperar”. En aquest sentit, doncs, es fa necessària la lluita de tothom que ja estigui compromès en els valors de què parlàvem abans, tant sigui dins del joc polític o fora, des de la participació institucional (no votar a qui té candidats imputats, treballar per a la presentació d’ILPs…) com no institucionalitzada (manifestacions, escraches…) per a mostrar el rebuig contra la corrupció, així com el treball de tothom qui tingui el poder per a fer complir les lleis de forma estricta.
El segon tipus de cleptocràcia és en la que el governant actua com a agent al servei d’una minoria per a espoliar béns i recursos públic i/o per a carregar sobre la societat les seves pèrdues. En el primer cas trobariem les privatitzacions d’empreses o serveis públics amb resultats positius o el potencial per a obtenir.-ne, les concessions d’explotació de recursos naturals (tema d’actualitat candent en el nostre país pel que fa al fracking). En el segon cas, l’exemple més punyent seria el rescat bancari que va demanar l’estat espanyol, on, a la pràctica, el deute contret per bancs i caixes passa a ser deute públic que repercuteix en tots els ciutadans (més exagerat encara ha estat el cas de Xipre, on s’ha imposat una quitança als dipòsits bancaris en el marc de les condicions pel rescat). Una variant que combinaria els dos fenòmens descrits anteriorment fóra aquella on els membres del govern esperen treure un benefici personal d’actuar com a agents d’aquestes minories, per exemple, rebent llocs de treball a les empreses privatitzades un cop abandonin l’arena política. Quantitativament aquest fenomen té una importància molt major que l’anterior i les seves conseqüències són molt més greus, alhora que lluitar-hi és més difícil, ja que parlem d’un procés que fa molt que ha començat i que ha rebut un nou reforç amb la crisi econòmica, que ha generat una onada de socialització de pèrdues i deute privat. Amb tot, però, aquí sí que la lluita és exclusivament política i ha d’anar per tots els camins, institucionals i no. Crec que és important que tot allò que ja s’ha perdut es recuperi, però no necessàriament a través de l’estat, creant, d’entrada altres règims de gestió dels béns i recursos comuns i públics, la qual cosa obriria un camí per a seguir avançant cap a una economia del bé ciutadà, però d’això en parlaré en altres articles.
Llegeix l'article original a:
http://elbroudelaciutadella.wordpress.com/2013/04/05/ens-governen-els-lladres/
