La calma i les provocacions, una constant per entendre aquest país (29/5/2017)
La negació sistemàtica, reiterada i imposada, de l’existència de la nació catalana, cada dia és més preocupant. La responsabilitat col·lectiva dels governants es veu atiada per la lleugeresa de molts periodistes i grups d’opinió, en el que s’anomena “la caverna”. Els mitjans actuen com agitadors i, fent ús legítim de la llibertat d’expressió, alimenten polèmiques i discussions de tot tipus. Sempre amb un únic objectiu: laminar i liquidar la nació catalana.
La resposta a tantes i tant contínues provocacions ens ha de permetre fer una reflexió en positiu i en base a un decàleg senzill d’afirmació, consistent en tres aspectes bàsics: no caure en els insults ni desqualificacions personals, no defallir en l’explicació i la cerca de raons (assertivitat) i finalment, no claudicar en la presència física i real en l’espai públic, de forma pacífica i cívica, amb els pocs medis disponibles.
Els insults i desqualificacions personals suposen admetre que també volem ésser tractats igual, i això no és el que volem. Cal ometre la resposta i l’escalfament, i evitar saltar davant les contínues provocacions. Desgasta i no ens ajuda a ésser una comunitat viva, en construcció.
Pel que fa a l’assertivitat, en vital fornir-se d’arguments i dades, per deixar-ho exposat. Es bo aquí constatar-ne un. Ens amenacen en que una Catalunya independent quedaria fora de la UE. Per a que fos així, Espanya hauria de reconèixer Catalunya com estat independent, cosa que sempre es negarà, com fa amb Kosovo i d’altres exemples.
En tercer lloc, i més difícil hi ha la presència al territori. Calen murals, pancartes, senyeres, estelades,… arreu, per evidenciar com un sol poble viu i treballa, en l’espai públic com part de la comunitat. Aquest exercici encara és vist com subversiu però ens pertany. Els grafitis sense contingut proliferen però no en canvi els missatges de confiança i d’integració que necessitem presents en tota la geografia catalana. Lemes senzills i immortals, com un simple “Visca Catalunya” o “Independència” serien motius suficient per tenir una activitat contínua d’implantació territorial, des dels senders fins les autopistes.
La situació pren una nova deriva, ja des de fa un temps. Hom ha escrit una amenaça aterridora en la seu del PEDCat de Sant Andreu de la Barca. Han dit “Artur Mas càmera de gas”, en un missatge de connotacions certament contradictòries, ja que si bé sembla que acusen els independentistes de nazis , els qui ho han escrit n’assumeixen el contingut (les càmeres de gas són estrictament nazis).
Les estratègies de confusió i de convulsió poden ésser molt variades, com les recents declaracions del líder de Ciutadans, segons la qual és possible fer “una puntada democràtica” a la majoria independentista del Parlament de Catalunya. Com si una puntada, pel que suposa de violència i d’agressió, tingués cap relació amb la democràcia que s’exerceix en llibertat , sense por i confiant en els polítics que ens governen.
El decalatge entre els dirigents polítics, sobre tot els que usen els tons més amenaçadors i sarcàstics, com el PP i C’s, només farà distanciar la voluntat popular del que succeeix a les elits dirigents, creant una situació indesitjable per a societats que aspiren a millorar en general. Però, al final, cal reconsiderar el que és realment important: que la nació catalana, oberta i integradora, es mantingui prou ferma i decidida. La seva existència, com ha passat des de fa molts anys, està en perill.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.
