- Publicitat -
En qualsevol país del món, en qualsevol conflicte, en qualsevol moment difícil la recepta és la unitat. La fermesa que aporta l’estar i anar junts no és equiparable a res més. Això els qui tenen sentit d’Estat ho saben, és per això que just després de la proposta unitària del President l’Estat ha accelerat la querella que li ha interposat.
Alguns es prenen a broma o com a anecdòtica aquesta querella potser per enveja. És difícil d’entendre, quan a mi em volien tancar 8 anys a la presó per haver defensat l’etiquetatge en català també em vaig trobar algunes persones que tenien enveja de la situació amb la que em trobava. Però us asseguro que no és gens agradable estar amenaçat en anar a la presó en qualsevol moment. I el President Mas està en aquesta situació; amenaçat en anar a la presó i amenaçat amb la inhabilitació política i ho està precisament per haver satisfet la voluntat del poble, per haver volgut escoltar el poble tot i les amenaces de l’Estat. El President Mas –també la fins fa poc vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau– està amenaçat en anar a la presó per haver posat les urnes el dia 9 de novembre mentre d’altres muntaven numerets mediàtics i ja l’enterraven políticament i ja es presentaven com a salvadors assegurant que no en seria capaç.
És per aquesta raó, i per moltes d’altres, que pot demanar una reflexió, un pas endavant, un gest a aquells que li deien “president posi les urnes sí o sí, no es faci enrere o el poble li passara per amunt”. En altres paraules, a la societat civil organitzada. Reflexionar sobre la proposta és molt important perquè aquesta és la més trencadora, la més engrescadora. Fixeu-vos que els mitjans de l’Estat celebren com a victòries pròpies les nostres divisions. Totes i cada una d’elles. I és que ja abans de primaria els nens petits saben que dues pomes més dues pomes sumen quatre pomes, i que dues pomes i dues peres sumen dues pomes i dues peres. I si el que volem són pomes, arribats aquí només cal decidir si en volem quatre o dues.
Alguns potser s’haurien de preguntar perquè no tenen querelles, potser és perquè el que fa por a l’Estat són aquells dirigents polítics que fan i no només prediquen, aquells dirigents que prioritzen el país renunciant a la seva carrera, al seu partit, al seu benestar, a la seva integritat física.
No ens podem deixar enganyar per alguns discursos perquè tot plegat és una batalla d’idees, però no d’estratègies. I és que enlloc del món ni en cap conflicte la millor estratègia ha estat separar-se i tirar-se plats pel cap en moments de dificultat. Tot plegat és una batalla d’idees entre independentistes que volem deixar de ser-ho i independentistes que sembla que volen continuar sent-ho unes quantes generacions més. Ara cal que anem a guanyar, i per això cal fer pinya. Els castellers aconsegueixen arribar al cim quan van tots a la una amb una mateixa camisa i tothom sap el paper que ha de jugar. Deixem-nos de partidisme i el 27S fem el cim entre tots i per a tots!
www.ericbertran.cat
Publicitat
