Hem fet una ullada als Programes Electorals dels partits d'àmbit suposadament independentista: JxCAT, ERC, CUP, i hem valorat la importància que cada un d'ells concedeix a les entrades “República”, “Independència” i “Procés Constituent”. CUP i ERC, els únics obertament compromesos.
CUP : “Independència” 16 vegades; “República” 137 vegades; “Procés Constituent” 22 vegades.
ERC : “Independència” 05 vegades; “República” 142 vegades; “Procés Constituent” 04 vegades.
PDeCAT-(JxCAT) : “Independència” 00 vegades; “República” 03 vegades; “Procés Constituent” 02 vegades.
Des de Catalunya no podem entendre perquè un partit tan corrupte com el PP continua guanyant eleccions a Espanya, però difícilment ens parem a pensar que el mateix fenomen social passa també a Catalunya amb el partit CDC / PDeCAT o JuntsxCat, segons es digui en cadascun dels seus moments camaleònics, i passa per equiparables circumstàncies amb el PP, això sí, salvant totes les distàncies possibles. No em dedicaré a analitzar aquest fenomen social. Només assenyalaré les evidències que semblen confirmar que PP i PDeCAT utilitzen idèntiques tàctiques per captar votants, solament que en sentit invers.
Que a Espanya, persones honestes, nobles i de bona fe votin PP perquè creguin que fer-ho és votar per la Unitat d'Espanya és equiparable al fet que a Catalunya persones també honestes, nobles i de bona fe votin PDeCAT perquè creguin que fer-ho és votar per la independència de Catalunya. Però ni el PP treballa efectivament en pro de la Unitat d'Espanya ni el PDeCAT ho fa, de forma efectiva, en pro de la Independència de Catalunya. Ometo opinar sobre els partits satèl·lits, espanyolistes i unionistes com Ciutadans, Podem, Podemos, Podríem, PSC, Colaus, Domenechs, etc, tots ells oportunistes amb ànsies de marcar paquet i intentant pescar en riu regirat.
Evidències no falten que avalin la falsedat i desvergonyiment del PP quan es presenta com a garant de la unitat d'Espanya en clara similitud amb quan el franquisme es presentava com a garant del catolicisme sota la fórmula ridícula de “España, Reserva Espiritual de Occidente”: I la realitat és que ni llavors existia una tal reserva espiritual ni ara passen de ser tristes fabricants de robots catalanòfobs a Espanya i de sembrar l'odi entre els ciutadans a canvi de la seva quota electoral de vots i poder continuar delinquint des del poder espanyol. El PP aixafa Catalunya amb tot el poder de l'estat dictatorial que te al seu abast la qual cosa fa feliç el seu electorat i amb això arriben a un equilibri de maquiavèl·lica retroalimentació. Un contuberni gens edificant en què Catalunya sempre perd.
Evidències tampoc falten que avalin la falsedat i desvergonyiment de CDC / PDeCAT / i ara JuntsxCat, exceptuant honroses excepcions: Set anys de “procesisme” cap a la Independència amb tuf de falsedat des d'aquell primer dia en què Mas es va presentar davant d'un potent moviment social Independentista com el líder messiànic que portaria Catalunya a la seva Independència. Una mà de pòquer amb una jugada “farol” de Mas consistent a esgrimir la força social del Independentisme com a eina coercitiva per a la negociació amb Espanya d'una cota de poder econòmic per Catalunya equiparable a la del País Basc, el famós concert econòmic, i que ni tan sols això va aconseguir, Mentre aquest moviment estigués sota el seu lideratge Espanya podia estar tranquil·la: la Independència no tindria recorregut, (la típica ambivalència de MAS, la famosa Puta i Ramoneta).
Mas, mai va pretendre realment la Independència de Catalunya, es va limitar a utilitzar el moviment Independentista com a arma per a uns plans personalistes i de partit fins que la pertinaç intransigència del Govern espanyol a negociar res amb ell per una banda, i la pressió del propi Independentisme per l'altre, van acabar amb ell. Part de l'estafa va ser desmuntada per les CUP quan després d'anys estèrils obligaren Mas a dimitir per inoperant independentista i agent doble. Però Mas no va desaparèixer, sinó que va col·locar a algú de la seva confiança al seu lloc, Puigdemont.
Puigdemont, per la seva banda, ha intentat donar una aparença independentista més convincent i operativa que el seu antecessor Mas, però el govern espanyol ha conegut sempre molt bé fins on podien arribar tant un com l'altre i fins on es troben lligats pels poders fàctics també presents a Catalunya. Tant és així que també amb Puigdemont s'han olorat el mateix “farol” quan repetidament ha estat traient pit argumentant que és el poder de la gent qui marca la política a Catalunya i que el moviment Independentista va de baix a dalt i que és imparable i que bla, bla, bla,… mentre que per un altre costat continuava demanant, pregant, implorant i fins i tot pidolant una negociació amb l'estat espanyol per poder celebrar un Referèndum en que fins i tot deixava la porta oberta a una pregunta amb quatre o cinc opcions de respostes. Per a Espanya resulta molt fàcil tenir-se-les amb un adversari que sap no traspassarà determinades línies vermelles. I Catalunya no es mereix uns polítics tant babaus.
Per a Espanya estava clar que tampoc Puigdemont s'implicaria fins al nivell que el mateix poble de Catalunya estava disposat a arribar a partir del mateix moment en què es proclamés la Independència i això mateix va ser el que va passar: El President ni tan sols va intentar fer efectiva la recent proclamació. Amb la seva inoperància com a líder també va desactivar d'arrel la mateixa iniciativa popular que anteriorment havia estat esgrimint com actora en primera persona del Procés Independentista i ho va fer d'una manera ben calculada: Després d'haver-se proclamat la Independència al Parlament va desaparèixer sense una paraula i a les poques hores estava passejant per Girona amb una estudiada aparença de normalitat com si no hagués passat absolutament res, unes hores més tard ja era a Brussel·les exiliat i amb una Catalunya covarda i vergonyosament intervinguda i envaïda per les forces d'ocupació espanyoles. El poble lligat, emmordassat i arrabassat del seu dret a defensar la recentment proclamada Independència amb els seus drets i llibertats novament eliminats i amb el seu pobre autogovern anul·lat. Aquesta és la crua realitat. La retirada del líder va desactivar la força incipient de la gent.
Els fets parlen més que les paraules, el partit polític CDC / PDeCAT / JuntsxCat, o com se li vulgui dir, ja ha demostrat fins on vol arribar i la seva meta d'abast és molt clara: Que les dissensions dels seus polítics amb Espanya aparentin mes gravetat de la que en realitat ells afronten alhora que pretenen el lideratge de la força del Independentisme per servir-se'n i mantenir-lo a ratlla a l'espera d'una teòrica, lenta i progressiva desaparició de la força Independentista que també pretenen controlar-lo en el temps. I mentre tant continuen interpretant el seu tebi i inexistent compromís amb l'independentisme per tal que el partit es vagi nodrint d´aquesta força i no s'enfonsi pel fet de no haver aconseguit absolutament RES en set anys de Procés Independentista.
Simplement, CDC / PDeCAT / JuntsxCat, o com se li vulgui dir, després de tants anys de “Procés” no ha aconseguit res tot i haver tingut la ciutadania preparada i disposta per aguantar els embats del govern espanyol, amb sang al carrer. No ha aconseguit res i ho ha perdut tot en poques hores, mitjançant el 155 imposat per Espanya i els partits espanyolistes, tot perdut dòcilment i amb acceptació plena per part de Puigdemont. Ara el govern espanyol es compromet a restablir drets i llibertats si Catalunya obeeix. La trampa queda preparada: res de Independència, ara s'ha de restablir el que en un parell d'hores ens han arrabassat. I tornem a començar, oi?
Les eleccions del 21-D podran ser tant il·lícites i il·legals com vulguem, que ho són, però són una oportunitat d'or per acabar, d'una vegada per totes, amb l'anomenat “procés independentista” assumint i desplegant la Independència a partir del dia següent al 21-D. Això serà possible només si aconseguim votar amb coherència. Dit ben clar i directa: Votar ERC i CUP.
Hem fet una ullada als Programes Electorals dels partits d'àmbit independentista: JxCAT, ERC, CUP, i hem valorat la importància que cada un d'ells concedeix a les entrades “República”, “Independència” i “Procés Constituent” hem comptat el nombre de vegades que cada entrada apareix en el Programa Electoral respectiu de cada partit, només quan es refereix a l'accepció que aquí ens interessa i que és la estrictament política. El resultat és molt significatiu, CUP i ERC, els únics obertament compromesos. Convido a totes les persones que desitgin viure en una Catalunya Independent tinguin en compte aquest fet a l'hora d'emetre el seu vot.
A títol de curiositat recordem la importància que l'expresident Mas conferia al fet de no pronunciar mai la paraula “Independència” durant la seva llarga legislatura mentre que de forma paral·lela donava a entendre que s'estava treballant en les estructures d'estat o be carregant-se de raons fins arribar al moment de la veritat, moment sempre indeterminat, per cert. Llargs anys de concessió a l'estat espanyol per proporcionar-li temps a blindar-se contra el moviment Independentista català, les raons de Mas ja li sortien per les orelles quan va ser apartat per les CUP i substituït per Puigdemont. La història ha continuat amb més del mateix, això sí, amb un altre estil i tarannà més dinàmic però igualment ineficient i trampós. Ara el resultat és ja de domini públic quedant a la vista les conseqüències de no haver estat a l'alçada que el tracte amb Espanya reclamava per part d'ambdós Presidents.
La voluntat per implementar la República que cada un dels tres partits polítics esmentats demostra en el seu “Programa Electoral”, queda reflectit a través del recompte de tres paraules clau reflectides en els seus respectius programes electorals i que són les següents: ” independència “-” República “-” Procés Constituent “.
- CUP .. Independència 16 vegades; República 137 vegades; Procés Constituent 22 vegades
- ERC .. Independència 05 vegades; República 142 vegades; Procés Constituent 04 vegades
- JxCAT .. Independència 00 vegades; República 03 vegades; Procés Constituent 02 vegades.
Que ningú es dugui a enganys. Creiem que, per qui vulgui de veritat la Independència de Catalunya, esdevindria higiènic atrevir-se a un dràstic canvi de paradigma a l'hora d'emetre el vot el 21-D. Cóm fer-ho? Apostant només pels partits de més contrastada honestedat política i més compromís amb la Independència, CUP i ERC. Així de clar.
