Divendres, 17 de setembre de 2021 - Edició 1149
La República

Ja ho veu, senyora, no val la pena preocupar-se de la gent (*)

Què despistats tornem de l’agost. Qualsevol dia d’aquests, però, despertarem. Siguem d’excusa optimista: des-per-ta-rem. Ja sigui estirats a la consulta del metge de capçalera tot oferint el braç a la […]

Gabriel Pena
Gabriel Pena 31/08/2009
Què despistats tornem de l’agost. Qualsevol dia d’aquests, però, despertarem. Siguem d’excusa optimista: des-per-ta-rem. Ja sigui estirats a la consulta del metge de capçalera tot oferint el braç a la fiblada de la vacuna de la grip nova. O conseqüència d’una de les vegades que la sang, sencera, s’enfili a l’alçada del rostre quan l’Ibrahimović ens recordi un ex-jugador de la Reial Societat (no reconec que al Barça haguem tingut mai tal jugador). O a l’encongir-nos a mesura que avança El mapa dels sentits de Tòquio i quedar atrapats entre seient i respatller -més, davant l’implacable doblatge catalanòfil d’en Sergi López a la versió espanyola, a qui acompanya una perseverant senyera penjant de la vinoteca.
Taro Aso, fins ara líder del Partit Liberal Democràtic i primer ministre japonès, ha dimitit  al descobrir que el film de la Coixet és un encàrrec del comissariat de propaganda política de l’opositor Partit Demòcrata. –Jo no jugo– ha dit. A la roda de premsa ha lamentat el cop baix, ha vinculat l’acció a la crosta sociata i ha donat a entendre que les sigles liberals treballaran des de l’oposició perquè TV3 deixi de veure’s al Japó.
El diputat del PSC, Joan Ferran, ha recordat que ell ja ho deia que tibàvem massa la corda. I TV3 torna a estar molt enfadada amb Jaume Roures, productor de la pel•lícula. I en Laporta amb TV3 perquè perdrà la pugna per conquerir ,futbolísticament, el mercat nipó. I en Roures, amb en Laporta i amb TV3 alhora perquè no podrà oferir la Champions entre plat i plat de peix cru.

Però al que anàvem. Arribarà l’octubre i serà l’agost. I la gent seguirem treballant, sàdicament, capficada en les nostres petites coses, que no deixen de ser grans problemes. I és ben normal que així sigui. I despertarem per un moment quan ens sorprengui un flashback de les entrevistes d’en Salvador Sostres a l’Avui, record que qualificarem de visionari. I, àvidament, tornarem al son profund que ens desuneix. Ja ho veu, senyora, no val la pena preocupar-se de la gent.

(*) vers del poema Carnisseria, Jaume Subirana