Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Indignats indignants

 Jo no vaig anar a la manifestació mundialista dels indignats, i no hi vaig anar no perquè no estigui també indignat per com va el món, en general, sinó perquè […]

Jaume Corbera
Jaume Corbera 16/10/2011

 Jo no vaig anar a la manifestació mundialista dels indignats, i no hi vaig anar no perquè no estigui també indignat per com va el món, en general, sinó perquè veia clarament que aquests indignats no eren els “meus” indignats… Després vaig veure que vaig fer santament, de no anar-hi, perquè n’hauria tornat “indignadíssim”. Per altra gent que hi va anar i per allò que he llegit a la premsa he tengut la confirmació d’allò que ja suposava: els indignats mallorquins criden contra aquesta democràcia (sense, però, dir quina democràcia volen…), criden contra el capitalisme (sense, però, proposar-ne una alternativa…), demanen a la gent que no vagi a votar (oblidant, però, que els del PP hi van sempre tots, a votar…), es rebel·len contra el sistema… però en castellà. Tant a la convocatòria com a la manifestació la llengua castellana hi era molt més visible que la catalana (i aquesta, plena de faltes), i a més a més tant la valoració final com el manifest que es va llegir va ser tot en castellà… (http://dbalears.cat/actualitat/balears/milers-d-indignats-demanenun-canvi.html) Per als indignats, la marginació social de tot un poble i de la seva cultura no és motiu d’indignació; per als indignats, la injustícia que representa el fet que una llengua forastera s’hagi imposat com l’única necessària a Mallorca, no és motiu d’indignació; per als indignats, que els mallorquins a casa nostra ja no siguem ningú, no és motiu d’indignació. Com que som “ciutadans del món”, no ho podem ser en la llengua de Mallorca, com si Mallorca no fos part del món; com que la seva és una causa internacionalista, els mallorquins, per a ser-hi, hem de renunciar a ser mallorquins… Encara n’hi ha que funcionen amb aquell tòpic dels anys 60 i 70 que la llengua catalana és la llengua dels burgesos, i que, en canvi, la llengua castellana és la llengua del proletariat, etc. (no saben en quina llengua s’expressen els grans bancs, es veu…) La situació general és greu, i n’hi ha per a indignar-se, realment, però és ben trist que l’alternativa a aquesta situació greu sigui un moviment que, en el fons, només s’indigna per la seva situació econòmica (que és important, cert) i s’oblida que n’hi ha molts d’altres, de motius per a indignar-se: la destrucció mediambiental, la xenofòbia creixent, les matances que cada dia es succeeixen a Síria i al Iemen (¿heu vist cap convocatòria de manifestació per a protestar per aquestes matances?), l’ocupació israeliana de Palestina, els centenars d’emigrants que moren intentant travessar d’un estat a un altre o d’un continent a un altre, les matances continuades a Mèxic, la manca de llibertat política a Cuba i a tants d’altres estats del món, la marginació i la persecució lingüística… A mi, aquests indignats m’indignen, i per això no hi puc compartir manifestacions. El dia que es convoqui una manifestació per la dignitat dels mallorquins i de la llengua catalana, veurem quants d’indignats hi acudeixen… No me’n faig gaire il·lusions. ¿I vosaltres?