Classificar la gent per l’origen del seu cognom familiar és la mostra més clara de l’apel•lació a l’etnicisme més ranci i tradicional. Això és el que va fer, fa algun temps, un director editorial de diversos mitjans com l’ABC, entre altres, que va qualificar al diputat David Fernàndez de ‘ruc de l’estelada’, però sobretot va voler destacar l’origen geogràfic del seu cognom, com el meu, acabat en ‘eZ’. Va dir: ‘Esa buena gente que emigró a Cataluña y le salen ahora sus hijos, apellidos en -ez, tontos de la estelada, como el de la zapatilla mugrienta…’
Es referia, clar, al fet de la compareixença de Rodrigo Rato al Parlament català! I era una espardenya pràcticament nova! Però el més increïble és la confluència de tants tòpics i insults clàssics: immigrants, ‘tontos’, originaris i indígenes… Resulta difícil de creure. Més ara quan molts han anunciat que podria ser president de l’ANC el professor Jordi Sànchez o quan la segona més votada pel seu secretariat es diu Alentorn Sànchez.
En aquell moment, ràpidament es va crear un hastag de tuiter ben adequat: #IndependentistEZ. Crec que va la reacció general va quedar ben clara. I per descomptat va ser trending tòpic durant molt temps. Una bona lliçò davant els intolerants i autèntics ‘separadors’.
Des de quan és un mèrit o demèrit el cognom familiar? O el nom? El signe del zodíac? O el barri on estava l’hospital on vas néixer? També podrien preguntar-ho als meus companys del grup local de l’ANC ‘Gramenet per la Independència’: l’Elvira Ruíz, l’Anna Pérez o l’Agustí Pérez i altres.
Snchz, prz, gnzlz i mrtnz…
Jo no escric el meu cognom sense vocals com alguns publicistes polítics han volgut posar de moda, potser no sóc tan modern, o tan friqui, però si que puc dir que és un cognom força comú, dels que més, també a Catalunya. Ara es quan toca dir allò de que entre els 30 cognoms catalans més comuns estan tots els que acaben en –ez (des de Martínez fins a González, Gómez o Hernández), són dels primers i són majoria. Com també eren majoria a la megaconcentració de la Via Catalana o de la V baixa. i ho seran el pròxim 11 de setembre.
Tenir un cognom o altre, malgrat l’interès d’alguns, al nostre país no és indicatiu ni determinant de res, com passa amb moltes altres coses.
A França, per exemple, hi ha un expresident que es deia Sarkozy, un primer ministre que es diu Valls i una alcaldessa de París que es diu Hidalgo. Ni més ni menys. I a Catalunya va haver un president que es deia Montilla.
I fa pocs dies, van poder constatar que la candidata per a les municipals que va protagonitzar de la polèmica pels insults de ‘catalufos’ té uns cognoms que no acaben en –ez…
