I si el col·lapse de RENFE d’ahir fos un avís d’Espanya?

Ens deien que aque­stes elec­cions de diu­menge serien en clau munic­i­pal i no plebisc­itària, però quan Rajoy, Sanchez, Igle­sias i Rivera han vingut a Catalunya a fer mít­ings lo únic que han fet ha estat par­lar del procés inde­pen­den­tista. Fins i tot la Junta elec­toral espany­ola ha pro­hibit exhibir este­lades per no influir en el resul­tat. Però com pot influir una este­lada en unes elec­cions estric­ta­ment en clau municipal?

 

Clar que això de les este­lades és un intent més perquè ens dis­cu­tim, ens enfa­dem i per­dem el temps. I és que és impor­tant, però també és evi­dent que la legal­i­tat vigent només la podem saltar una veg­ada i és evi­dent que no es pot dem­a­nar als Mossos que incom­pleixin la llei, en tot cas, arri­bat el cas se’ls podrà dem­a­nar que can­viïn el marc legal sota el que actuen a par­tir d’una nova llei. El que ja ha anun­ciat la Junta Elec­toral Cen­tral és que no dem­a­naran que es retirin els molts sím­bols fran­quistes que hi ha en tants i tants espais públics d’Espanya. Segons ells no es poden exhibir este­lades perquè només rep­re­sen­ten una part, en canvi sí sím­bols fran­quistes… És potser que segons ells els sím­bols fran­quistes ens rep­re­sen­ten a tots? O potser això és el que els hi agradaria?

 

En tot cas ens han tingut entretinguts en això. En un debat inter­es­sant, però poc impor­tant. I és que tinc clar que la estètica és rell­e­vant, però a mi el que real­ment em pre­ocupa del que ha pas­sat aque­stes últimes hores és més pro­fund. El que em pre­ocupa és un pos­si­ble avís, un pos­si­ble assaig. I és que és molt estrany que dime­cres s’espatllés l’AVE… I és molt estrany que ahir s’aturés tot el sis­tema de rodalies RENFE… I és molt estrany que ahir hi haguéssin incidèn­cies a la L4 del metro de Barcelona pel matí… I és molt estrany que a la tarda es quedessin desenes de pas­sat­gers tan­cats i inco­mu­ni­cats durant 50 min­uts dins la L9 i L10 del metro de Barcelona…

 

I si tot això fos un assaig? I si tot això fos un avís? Nos­altres dis­trets, dis­cu­tits i enfa­dats entre nos­altres per veure qui és més bon inde­pen­den­tista i allà ja han aprés com atu­rar tot el trans­port públic de Catalunya, com col·lapsar el país arri­bat el cas. És aque­sta una possibilitat?

 

Jo no ho sé. Prob­a­ble­ment pocs ho saben. El que sí sé és que avui acaba una cam­pa­nya elec­toral, i el que sí sé és que si diu­menge hi ha als Ajun­ta­ments cata­lans una majo­ria sobi­ranista a favor de la llista unitària de país, renun­ciant als par­tits polítics com pro­posava el Pres­i­dent, per recu­perar la il·lusió dels ciu­tadans començarà una altra cam­pa­nya elec­toral. I aque­sta no serà per fer broma. Aque­sta no serà per fer pati­nades. Aque­sta no serà perquè dubtem entre nos­altres. I és que la llib­er­tat d’un poble té un preu. Per nos­altres i per l’adversari. Res no serà gratis i hem d’estar preparats perquè l’adversari arrib­arà molt més enllà del que ens pensem. Les claveg­ueres de l’Estat com el propi nom indica són claveg­ueres però també Estat. Estem dis­posats a arribar fins al final? Diu­menge ho sabrem.

 

www.ericbertran.cat

@ericbertran