Catalunya ja fa temps que ha obert els ulls i s’ha adonat de que Espanya ens vol, sobretot i potser només, pels nostres calés i, comença a donar-se compte de que estem patint una campanya d’afebliment ferotge.
Vivim en una situació de mutilació lenta que ens està deixant agònics, i ara el que cal és un revitalitzant energètic, i no calmants que només adormen per seguir vivint al llit.
La situació econòmica a casa nostra és greu i l’ofec de l’economia catalana per part d’Espanya és descarat. Econòmicament sempre ens ha sortit molt car pertànyer a un estat que mai ha reconegut, valorat, i molt menys potenciat les nostres capacitats i només ens ha utilitzat per munyir-nos fins els extrems actuals, encara que sigui empobrint-nos amb el perill de perdre la seva gallina dels ous d’or.
Avui dia a Catalunya li costa respirar i davant de la glopada d’aire que podria significar un pacte fiscal, més just i equitatiu amb el que generem, el govern central posa de manifest que si s’enfonsa Espanya nosaltres ens enfonsem amb ella.
El pacte fiscal, aprovat pel Parlament -com ho va ser també, recordem-ho, l’Estatut- ens esclatarà en tota la cara, ja ho sabem. Ara, doncs, és l’hora d’actuar i prendre les decisions que calgui per evitar seguir rebent tanta humiliació, tant menyspreu, tanta burla… i tant de posar-nos la ma a la butxaca.
Prendre les decisions que caldria és molt difícil atenent les circumstàncies que es barregen actualment i n’hi ha que encara diuen que no és el moment. Possiblement no ho sigui el moment però, hi pot haver algun moment en que conflueixin tots els vents a favor per dir prou ?.
El govern central no està en condicions, ni ganes que en té, d’obrir el pas a un nou model d’Estat. Això ho hem de tenir ben clar. Mai accediria, i menys en el moment actual, a refundar Espanya amb una Catalunya, si no independent, sobirana en els seus impostos que mermaria, en massa, el seu menguat i deteriorat marge de maniobra.
Pels que sentim el nostre país, el que es veu a venir és un panorama desolador, totalment en les maldestres i prepotents mans d’una majoria absoluta parlamentària que es passa pel forro qualsevol llei, pacte, acord i Constitución si afecta a la seva sacrosanta visió uniformista, casposa, excloent i irreal, de l’estat espanyol que, pot arribar a ofegar qui li proporciona els medis per a mantenir-se en els seus aires xulescos d’autodefensa davant l’única realitat.
L’irracional intervencionisme i recentralització espanyolista s’està carregant les autonomies i està afectant decisivament els serveis mes bàsics de la ciutadania. Això, a les CCAA acostumades, de sempre, a rebre no representa el mateix que a les acostumades, també de sempre, a pagar.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
