Divendres, 22 d'octubre de 2021 - Edició 1184
La República

I després del 25N què? (14 autopreguntes amb 13 autorespostes)

Com és que els mitjans internacionals són més optimistes que la premsa catalana i l'enemiga? Perquè no són enzes i saben sumar, com passa als governs més influents del món […]

David de Montserrat
David de Montserrat 25/11/2012

Com és que els mitjans internacionals són més optimistes que la premsa catalana i l'enemiga?
Perquè no són enzes i saben sumar, com passa als governs més influents del món que hores d'ara han pres nota del 25N i saben que el procés continua i és imparable. Molts convergents m'insistien que la premsa internacional només es fixaria en el resultat de CiU. Doncs no. Els únics que han fet aquesta lectura són els mitjans catalans i els espanyols. Una vergonya i, sobretot, tota una lliçó. Afortunadament per als meus compatriotes els governs que ens reconeixeran o no com a nou estat independent llegeixen la premsa que de números en sap.

 

Cal un pacte nacional CiU-ERC?
Hores d'ara és l'única via per no condemnar el país. Allò que es podia haver fet el 2003 s'ha de fer ara sí o sí. Pel camí hem perdut gairebé 10 anys i hem guanyat una crisi de cavall. Calen homes d'estat i estic convençut que el president Mas i Oriol Junqueras ho són. S'esperava un gran líder i hem oblidat que potser el país demana uns pares fundadors com als EUA. Esperem no penedir-nos-en.

 

Quina és l'única cosa clara i irrefutable?
Que el sobiranisme i l'independentisme ha crescut, és més sòlid que mai i insultantment majoritari.

 

I ara en Duran què hi pinta a CiU?
No hauria de pintar-hi res després de restar més que no pas sumar posant en dubte l'autèntica naturalesa de l'estat propi proposat pel president Mas. Hauria d'entendre que la nova fotografia requereix que la part d'Unió la representin els democratacristians independentistes liderats per Josep Maria Vila d'Abadal. Només que anunciï que és el seu darrer mandat a UDC i que es jubilarà un cop finalitzi l'actual legislatura espanyola, n'hi hauria prou. El transvasament de vots de CiU a ERC li hauria de fer entendre que la seva aposta confederal no la compra ningú. Que parli amb Pere Navarro i creïn “Incompresos Anònims”.

La guerra bruta del diari El Mundo ha perjudicat CiU?
Francament, no ho sé. Em veig incapaç de valorar-ho.

I la sociovergència?
La sociovergència ha perdut 20 diputats de cop. Pam. És una dada prou contundent com per no fer experiments a l'estil dels Dr. Franz de Conpenhagen.

El federalisme del PSC enterrat?
Sí. La suma de l'espanyolisme estrident (PP+C's) obté 28 diputats, 8 per sobre dels socialistes catalans. Ara hi ha més gent de l'unionisme dur que no pas del tou. El millor que pot fer el PSC és dissoldre's perquè ja no té més motos per vendre. Mai he entès la gent de tots els colors polítics que defensava la necessitat d'un PSC fort. Si el que en realitat volien dir era una socialdemocràcia amb uns bons pilars ja hi és, es diu ERC i només respon als catalans. El més recomanable seria que els Maragall, Tura, Castells etc entressin a ERC si volen seguir vinculats a la política activa.

I el PP Alícia Sánchez Camacho?
Ha tocat sostre i ara ja sap que sumant els seus escons als de l'espanyolisme freak de C's en fan 28. L'independentisme declarat en suma 74. El seu sostre ha posat en evidència la seva incapacitat. L'unionisme radical, més que escurçar distàncies vers l'independentisme, les ha ampliat. Moltes gràcies. No cal dir res més.

ICV què té com a prioritat? Pensa condicionar el suport a la consulta a les seves lluites socials?
Sentint a Joan Herrera dóna aquesta sensació. Del que realment sembla tenir ganes és de fer una coalició amb la CUP. Doncs puny enlaire, pircing i tots a salpar amb la flotilla cap a Palestina mentre Catalunya segueix enfonsant-se. ICV segueix sense entendre que els drets nacionals són el requisit sine qua non per resoldre els dèficits socials. L'única solució d'ICV es diu Raül Romeva.

I la CUP?
Ai la CUP! Els seus 3 diputats reforcen el bloc independentista però res mes. La seva presència serà inoperant i pot votar no a tot. Tant se val. Només que voti “Sí” a la consulta o a una declaració d'independència serà suficient. I veient al líder David Fernández crec que es carregarà la bona feina que fa la CUP als municipis.

I C's?
Doncs ha ampliat la companyia de xarlatans però, com la CUP, seguirà essent una anècdota inoperant al Parlament de Catalunya. Ni cas.

L'unionisme té res a celebrar?
Res. Mirat del dret i del revés. I repto qui sigui a aportar dades o arguments.

I ara què?
Doncs cal posar la cinquena. El país no pot sobreviure massa més així. L'asfixia espanyola s'endurirà malgrat – o justament per això – que Espanya s'enfonsarà econòmicament. No hi ha cap més alternativa que la independència però novament la fórmula màgica es diu “unitat nacional transitòria. Però calen canvis de lideratge a ICV i UDC o serà molt més complicat.

 

I acabo amb una pregunta, aquesta sí, sense resposta. Estic molt preocupat pel pessimisme i el xafamerdisme que he trobat al meu entorn l'endemà de les eleccions del 25N. Creia que coneixia al meu país i veig que no. Com es pot passar tan ràpid del català emprenyat, al català il·lusionat i ara al català cagat?