Diumenge, 27 de novembre de 2022 - Edició 1585
La República

I ara, més que mai, podem

El darrer estiu, i dins de les activitats de la XXX edició de la Universitat d’estiu de Gandia, vaig poder seguir el debat que Ignacio Blanco (EUPV), Enric Morera (Compromís) […]

Vicent Luna 05/06/2014

El darrer estiu, i dins de les activitats de la XXX edició de la Universitat d’estiu de Gandia, vaig poder seguir el debat que Ignacio Blanco (EUPV), Enric Morera (Compromís) Ximo Puig (PSOE-PSPV) i  Serafin Castellano (PPCV) vam tindre al voltant del tema proposat per l’esmentada universitat: “Europa. Realitat o ficció. Problema o solució”. Com no podia ser d’una altra manera, i a més de parlar d’Europa, els contertulians  se centraren  en la situació política, econòmica, cultural i general del País Valencià. Els representants dels tres partits progressistes, a més de coincidir amb l’anàlisi de la realitat i en moltes de les possibles solucions, aprofitaren el moment per posar en evidència les polítiques nefastes del PP que ens ha portat on som: un 30% d'imputats, 30% d'aturats, 30% de deute, augment de la pobresa, Generalitat intervinguda, retallades en educació i sanitat… Aquest interessant debat em va fer pensar  sobre la cada vegada més necessària entesa entre els partits progressistes valencians. Reflexions que em portaren a escriure l’article És possible un pacte estable de l'esquerra velenciana?
Gairebé un any després, i atenent als resultats de les darreres eleccions europees del 25-M, continue pensant ara més que mai que, a més de ser possible aquesta entesa, és imprescindible i necessària per acabar amb el poder del PP en les nostres institucions. I és que, si extrapolem els resultats d’aquestes eleccions europees  a les autonòmiques i municipals, el PP perdria l’hegemonia que ha tingut a casa nostra al llarg d’aquests darrers vint anys. Ja sabem que aquesta extrapolació cal que l’agafar amb molta cautela, doncs votar a l’Europarlament  no és el mateix que votar a les autonòmiques i municipals. Tot i així, el que sembla que és una realitat, almenys totes les enquestes demoscòpiques així ho apunten, és que el PP no tindrà majoria per governar a les Corts, les tres diputacions i a la majoria dels ajuntaments  valencians.
Si en les properes eleccions autonòmiques i municipals del 2015 es confirma la davallada espectacular del PP, la pèrdua de mig milió de votants, és a dir passar del 52,8% al 29% dels vots, els populars no tindrien majoria per governar. Això vol dir que els partits progressistes, PSOE-PSPV, EUPV, Podemos, Compromís… poden tindre una oportunitat immillorable per formar govern en la majoria de pobles i ciutats del País Valencià, així com per constituir un Consell plural i progressista. Sent realista val a dir que no ho tindran gens fàcil. Les malifetes que el PP ha fet en aquests vint anys, mal del PP l’hauríem d’anomenar recordant aquell altre que vingué d’Almansa, han estat tantes i tant greus que el futur Molt Honorable i els seus consellers s’hauran d’aplicar de valent. En primer lloc, i al meu parer, fent pedagogia que un govern de tres o quatre partits és possible, i ho és perquè la societat valenciana és així de plural. En segon lloc encomanant la il·lusió als valencians i valencianes que hi ha altres maneres més justes, democràtiques i valencianes de governar. I per últim, abordant amb consens, coratge i valentia els greus problemes que ens han deixat el populars, una herència enverinada: Generalitat en fallida, el pitjor finançament de totes les autonomies, milers de famílies valencianes que viuen en el llindar de la pobresa, taxes d’atur molt preocupants, manca de polítiques de  reindustrialització, desatenció a les persones dependents, privatització i retallades en l’ensenyament  públic i en la sanitat, desmantellament dels mitjans de comunicació públics com RTVV, menyspreu i banalització de la identitat valenciana, minada sigilosament per l’espanyolisme capós i ranci del PP, servilisme i seguidisme als interessos del Govern de Madrid, en lloc de reclamar i defensar els interessos dels valencians i valencianes,… i tantes i tantes coses més.
Ja sé que alguns em direu que aquest pacte, que reivindique des de fa un any,  és inviable per molts motius, altres pensareu que no és aconsellable i fins i tot alguns argumentareu que encara no és el moment. Sóc conscient que és francament complicat, però pense que paga la pena intentar-ho. Al llarg de vint anys hem pogut constatar de quina pasta està feta la gent del PP, com les gasta i, el que és el pitjor, que ens espera si torna a governar. Si al 2015 el PP no aconsegueix la majoria per governar, i els  partits progressistes no arriben a una entesa, a un pacte de govern, molts valencians i valencianes no els ho perdonarem. De fet, des de fa uns mesos ja hi ha molts ciutadans que estem reclamant aquesta entesa des de la Plataforma per la Unitat del Partits Progressistes Valencians (PUPPV). L’objectiu no és altre que recollir signatures de suport a un manifest que reclama aquesta entesa. Un manifest que, com hem argumentat, reclama i exigeix un acostament dels líders dels partits progressistes valencians per estudiar, consensuar i enllestir un full de ruta per a un possible pacte de govern, si els resultats de les properes eleccions del 2015 ho permeten. Pensem i estem convençuts que és necessari aquest pacte, per que, i ara més que mai, podem!.
http://plataformaprogresist.polldaddy.com/s/per-la-unitat-d-acció-de-totes-les-forces-progressistes-1

 

 Alcoi, 30 de maig del 2014