La productora de concerts Beba33, especialitzada en bandes tribut, va organitzar un macro concert tribut a grups tan mítics com Creedence Clearwater Revival o Supertramp. Nou actuacions, tres temes per banda. Total: tres hores de grans èxits de llegendes de la música que, en general, costarà molt veure als escenaris barcelonins.
La nit s’obria amb We don’t need no education de Pink Floyd. Dalt de l’escenari la Crazy Diamond Band que sonava de meravella. El grup també va interpretar el mític Wish you were here amb una qualitat molt digne. Els seguí la Less Seroius Band interpretant temes de Phil Collins com Something happened on the way to heaven o Easy lover. Una banda amb nou components i una potent secció de vent.
Després, pujà a l’escenari la Kozmic Band amb Yolanda de solista interpretant Janis Joplin amb una veu tan increïble que aquest símbol de la contracultura dels 60 que va ser Janis Joplin hagués quedat parada. Especialment remarcable va ser la seva interpretació del tema Piece of my heart.
A ells els seguiren quatre cowboys de Barcelona. Es diuen Willy & the poor boys i com els seu nom indica, canten Creedence Clearwater Revival. Ells van ser els únics que van tocar més de tres cançons. S’estrenaven al festival i ho van fer per la porta gran. Es van presentar amb Born on the Bayon i seguiren amb Down on the corner. Després dos clàssics entre els clàssics, Have you ever seen the rain? i Proud Mary. I per acabar, una de propina, Susie Q on van acompanyar al cantant dels Smoking Stones (considerada una de les quatre millors bandes tribut dels Rolling del mon), que feia de presentador.
Després, el toc curiós de la nit. Per interpretar Elvis va sortir a l’escenari una noia amb el pseudònim de Shelvis que cantà, entre d’altres, Burning Love o Suspicious Mind. A ella la seguiren una de les millors bandes, Els Funky Monkeys que van fer una espectacular interpretació de diferents temes dels Red Hot Chilli Peppers sense deixar de tocar, tot d’una tacada. Els Funky Monkeys són músics d’arreu del món i tenen un directe fantàstic.
Abans d’acabar, una mica de soul amb les Galetes Franklin que, com no podia ser d’altra manera, tributaven a la gran Aretha de qui interpretaren temes com el conegut Respect.
I per últim, la banda amb qui obríem la ressenya, l’Achtung Band que es van presentar amb el single del darrer disc d’U2. També tocaren Vertigo i Beautiful day.
Només em resta dir que vam trobar a faltar els Abbey Road. Per la resta, esperem properes edicions del Clon Festival perquè és un bona manera de gaudir dels clàssics que d’altra forma no podríem escoltar, en directe.
