Un informe de la FUNAI* ha generat la suspensió del projecte que amenaçava la nació mundurukú, al Brasil. El projecte hidroelèctric de Sao Luiz do Tapajós, a l'estat de Parà, suposava inundar les terres mundurukú. El govern ha considerat que el projecte era “incompatible amb el component indígena”. Els indígenes del Brasil suposen, aproximadament, un 0,4 % de la població brasilera.
La constitució del Brasil, de 1.988, reconeix l'obligació de reubicació de les comunitats indígenes però només en dos casos: epidèmia i guerra. En canvi la tribu havia de ser traslladada, íntegrament, per inundació de les seves terres arran de la hidroelèctrica. Aquesta, de fet, es convertia en un complement de la famosa presa de Belo Monte contra les que van lluitar els kayapó del cap Raoni des de 1975. Aquest es va fer mundialment famós mercès al suport rebut per part de personalitats com Sting. De res va servir i Belo Monte, a l'estat de Parà, va acabar construint-se i destruint l'ecosistema dels kayapó i d'altres nacions.
Els mundurukú, conjuntament amb les nacions apiaká, kayabi i rikbaktsa, ancestrals enemigues entre elles, han plantat cara de forma decidida al projecte. Al contrari de la lluita contra Belo Monte, en aquest cas la comunitat ha mantingut una estricta unitat i no s'ha deixat dividir. I determinació “d'arribar fins al final”. Quan l'any 2.013 tres biòlegs van penetrar a les seves terres per a dur a terme un estudi previ a la presa els van capturar i no els van deixar anar fins que el govern va acceptar abandonar el projecte. Òbviament va mentir i el mateix va continuar. Van passar a l'ofensiva. Van ocupar la seu de la FUNAI. Van llençar una campanya internacional per a fer visible la seva situació. Científics com Antonio Donato Nobre va ser convidat i la seva autoritzada veu va condemnar clarament el projecte. Van marxar a Brasília. Van aconseguir el suport de Greenpeace. I ara se n'han sortit. El projecte queda aturat.
La nació mundurukú té més de 11.000 membres dels que 7.500 conserven la llengua pròpia, una peculiar forma de la família tupi-guaraní, concretament de la tupi. Es tracta d'un dels grups ètnics que ha conservat la seva identitat més clarament envers influències externes així com la seva vinculació a la terra o el xamanisme. El riu Tapajós, que era objecte de la presa, és l'eix de vida de la comunitat mundurukú.
* Fundació Nacional de l'Indi (FUNAI).[soliloquy id=”226354″]
