Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Gestionar la misèria. Recuperar la il·lusió.

|

- Publicitat -

Som en una situació d’emergència social i la ciutat pateix un desgovern que és fill d’una manca de capacitats en la gestió, un dèficit ètic en les responsabilitats públiques i una absència de diàleg i de capacitat democràtica per governar el comú.

Res més lluny de la meva intenció que la de fer-me ara el savi i, a la vista dels fets, sortir amb la mitja rialleta sorneguera del “ja-ho-havíem-advertit”. No cal. A aquestes altures, de debò que no cal.

Publicitat

Amb un equip de gent molt preparat i carregats de projectes i il·lusions, vaig tenir el privilegi d’encapçalar una candidatura en les darreres eleccions municipals que  no va aconseguir guanyar-se la confiança d’un nombre suficient de ciutadans que ens permetés, ni tant sols, intentar dur a la pràctica el nostre projecte.  Els moments són els moments i la política té aquestes coses.

Ara,els moments,  les percepcions, les credibilitats, així com les pròpies necessitats i urgències, han variat i fan que aquell nostre projecte prengui més valor que el que se li va atorgar en aquell moment. Però la realitat estricta és que no som presents en la composició municipal i el nostre paper no pot tenir un rang de primera fila. Però això no és rellevant.

Que fàcil, i que gratuït, ens resultaria a nosaltres, en aquests moments, l’exercici d’una oposició populista, feta des de la manca de responsabilitats directes. Però una actitud així es situaria just a les antípodes de la nostra ètica política, que es basa en la responsabilitat intrínseca que comporta l’exercici permanent del civisme participatiu i compromès.

No. Ara cal aportar tot el contingut d’aquest nostre compromís al servei de la ciutat, de les persones, al voltant  d’un ampli consens que superi les barreres de l’estricta representativitat consistorial. Ho volem aportar tot a canvi de res.  De res, en el sentit de la compensació o el pacte, és clar. Volem, això sí, treballar i buidar el nostre esforç, al costat de tots els altres agents als que em referia,  en la tasca de superar una situació que gairebé ens desborda.

Ja fa algunes setmanes que hi estem treballant.  Les reunions han sovintejat i, darrerament s’han accelerat i han començat a emprendre el camí de la confluència.  Tots en em vist amb gairebé tots i hem compartit anàlisis, la pràctica totalitat de la diagnosi i una bona part del tractament.
De mica en mica es van trencant tabús i, mentre es van teixint complicitats, les posicions es van definint i apropant cada cop més.

ERC és un agent polític que avui, malgrat la manca de representació al consistori, té un pes rellevant a la ciutat. Un pes que volem aportar per tal de que la màquina municipal pugui funcionar equilibradament, sense desgavells, disfuncions o llasts insuportables.

Nosaltres aportarem el nostre gra de sorra, però per que això sigui possible, cal un gran acord de ciutat. Un acord de ciutat que, com he dit abans, superi el marc de la representativitat municipal i vagi més enllà de la pròpia estructura de partits. Al voltant de l’acord i compromesos amb ell, hi ha d’haver els agents sindicals i empresarials, les entitats i plataformes veïnals, les entitats cíviques que tenen empenta i experiència de treball i les plataformes ciutadanes que aporten teixit associatiu.

Badalona no pot suportar més corrupció ni més desgavell, ni més populisme demagògic, ni més mentides, ni més autoritarisme, ni més abusos de privilegi, ni més coaccions ni més malversacions.

Ara és el moment de posar fil a l’agulla per cosir tots els descosits. Immediatament ens haurem de posar a concretar propostes (algunes ja comencen a fluir) i ser capaços de consensuar línies de gestió, urgències i prioritats.

Ara no és el moment de tacticismes ni d’estratègies partidistes ni de fer especulacions electorals. Tampoc és el moment de venjances di de passar vells comptes.

 Ara no és el moment ni de treure pit ni d’ensenyar les dents. Tampoc és el moment de fer tries ni d’imposar vetos a ningú.

Ara és el moment de posar-nos d’acord i de treballar junts, tots i totes, des del compromís al voltant d’un gran acord.

Deia el nostre eslògan electoral “Fem-ho plegats”. Doncs ara això, jo no és cap eslògan més o menys encertat, més o menys graciós. Ara això és una pura necessitat davant d’una situació d’emergència.

Ja sé que pot ser molt ingrat gestionar la misèria, però no podem defugir la responsabilitat que tenim de buidar totes les nostres capacitats, tot el nostre esforç i tot el nostre compromís per vèncer la desesperança i  retornar a la gent el dret a la il·lusió.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut