Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Fugida de cervells

|

- Publicitat -

Tots els que estudien una carrera haurien de marxar uns anys a treballar a l'estranger” deien aquest matí un parell de joves que esmorzaven a la taula del costat. Fins aquí, bé. El que no comparteixo és la segona part del diàleg:

No entenc com poden haver-hi profes o metges que no s'hagin mogut mai del poble, així ens van les coses”

Publicitat

A veure, tots sabem que el jovent té un munt de motius per marxar a treballar a l'estranger, formar-se i, si els ve de gust, quedar-s'hi a viure. Per més greu que ens sàpiga penso que no tenim cap dret a demanar-los que no ho facin, sobretot si tenim en compte el panorama que els hem deixat.

Allò que no em sembla bé és que cap professional sigui desprestigiat pel fet d'estudiar a les nostres universitats, marxar una temporada per aprendre anglès si li venia de gust i tornar per treballar ben a prop de casa quants més anys millor.

 

Marxar a l'estranger hauria de ser una opció (no una solució a l'atur, com ens vol fer creure el govern), però treballar a Catalunya hauria de ser un dret. I, encara que puc entendre que la reacció de la noia és una mena de mecanisme de defensa (accentuar el costat bo de l'adversitat) em recorda a aquells que, després de patir una malaltia greu, se senten superiors als demés pel fet d'haver “crescut com a persones”. Consti que no dic que sigui fals, ni que treballar a l'estranger no sigui positiu, però una cosa no garanteix l'altra: ni tots els professionals que han marxat són bons ni tots els que s'han quedat són dolents. Les coses mai no són tant simples.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut