L’economista Xavier Sala i Martin explicava fa uns quants dies a TV3, en un reportatge de ‘Entre línies’, que les democràcies actuals es decideix tot a través de les urnes. Però Sala i Martín afeiga que irònicament, les fronteres és l’única cosa que només es decideix repartint llenya. I això em fa pensar en la matança d’Srebrenica, de la qual, tristament, aquests dies se’n celebra el 14è aniversari. Contextualment, les guerres de l’antiga Iogoslàvia han estat les darreres grans guerres d’Europa que van acabar per reestructurar el mapa d’estats i de fronteres.
A partir d’ací, resulta difícil pensar que en ple s.XXI, els països encara tinguin pretensions d’expansió territorial. La mentalitat dels dirigents polítics d’avui dia, tot i que poden ser molt expansionsistes, se solen simplificar a objectius de rellevància internacional, poder de decisió en els grans òrgans mundials com l’ONU, o bé fer créixer l’economia en benefici dels seus ciutadans. Lluny queden les conquestes a cop d’exèrcit, que fan difícil pensar en una nova guerra entre França i Anglaterra, o entre Espanya i Portugal. Són conseqüències de la globalització… les formes de fer dels països han canviat.
