Eleccions el 21-D? Què podria passar si els independentistes es presenten a eleccions i torna a guanyar un partit o coalició independentista? Ja ho sabem perquè ja ha passat: RES. La independència està prohibida a espanya, (en minúscula), i punt. I continuarà prohibida mentre hi hagi qui se subjugui a aquesta prohibició. Així de clar.
Què, estem boixos? Acceptarem imposicions d´eleccions des de Madrid fins que surti el resultat que els vagi bé? Que no estem ja en un país independent que no accepta ingerències estrangeres? Doncs tot i la declaració d´Independència del PRESIDENT Puigdemont sembla que NO, i sembla que no principalment perquè ni ell mateix s´ho acaba de creure. Ni tan sols ha intentat un control del territori i de cop i volta apareix a Brussel·les, sembla que per negociar un exili i assegurar-se un judici just. El judici que espera el que ja se sent reu de la justícia espanyola. Patètic.
Mireu, l´aventura independentista de CDC o PDeCAT, com vulgueu dir-li, ha acabat amb la declaració de la Independència, així de senzill. A partir d´ara toca defensar la República. No es pot tornar enrere. Aquest bodevil que durant tants anys ha representat el anomenat “procesisme” ha acabat malgrat hi ha qui n´ha viscut fent “bullir l´olla” massa temps. El Procés ha acabat amb una forçada -però no il·legal- proclamació de la independència de Catalunya i ara toca defensar-la a tots els nivells. Que tothom faci i pensi el que cregui convenient, però a hores d´ara Catalunya és una nació Independent perquè així ho han decidit la majoria de ciutadans en lícit i legítim Referèndum. Els ciutadans poden, o no, defensar aquesta República davant les lleis espanyoles que prohibeixen que els pobles s´emancipin i també poden, o no, defensar aquesta República davant els invasors de l´estado español que en aquests moments estan envaint dependències oficials de la Generalitat per instaurar la seva llei. També poden -els ciutadans- plegar-se de braços i assistir impàvids al desballestament del treball i il·lusions de tot un poble -durant molts anys- i amb la vista clavada en un futur gens engrescador tot i esperant reconquerir les engrunes que quedin d´una autonomia superada, grapejada, prostituïda, i que la majoria ja no volen. En els propers dies s´ha de veure el rumb que prendran polítics i ciutadans.
Els més valents i dignes diuen que podem determinar-nos en la defensa de les Institucions, de la dignitat i de l´autoritat del nostre Parlament que acaba de declarar la República. Greu error seria que el poble poses la cara per protegir un president que a hores d´ara ni tan sols està a Catalunya i que sembla no disposat a complir les seves obligacions contretes a les urnes. Una cosa és certa: CDC o PeDCAT està acabada si es confirma la traïció del President al poble de Catalunya. Ja no valen mitges tintes, aquest partit ha de complir amb les obligacions que es deriven de la proclamació de la Independència, sigui a l´exili o en els seus despatxos i la ciutadania té tot el dret d´exigir al President que complexi el seu compromís malgrat sigui a risc de ser empresonat.
A ningú se li escapa, però, la possibilitat de l´existència d´uns acords a última hora entre les autoritats de Madrid i el propi President Puigdemont. Aquests acords podrien consistir -dins de la dificultat del conflicte- en una sortida pactada en que cada part cedeixi en les seves aspiracions i pugui conservar part de la seva dignitat i credibilitat davant els seus. Naturalment, a Puigdemont li hauria tocat conservar la part més minsa de dignitat i credibilitat tal com correspon al que es dóna per vençut i derrotat. A ell -en base a aquest hipotètic pacte- se li hauria permès de fer una representació o símil oral de declaració d´Independència a canvi de desaparèixer del mapa -ell i tot el seu govern- sense plantejar oposició a l´article 155 ni fer cap crida a la resistència pacífica de la gent, o sigui, marxar sense fer soroll i sense deixar rastre físic ni legal de la mateixa proclamació de la República -feta en vot secret- això sembla en no haver registrat el fet en el butlletí oficial de la Generalitat, com era de rigor legal. Encara més, a canvi de no haver retirat encara, a hores d´ara, la bandera espanyola de l´edifici de la Generalitat i també a canvi de no assistir -ja en el primer dia laborable- a les seves oficines del Palau de la Generalitat per començar a fer front a les seves obligacions de president que pretén defensar una Independència que acaba de proclamar. Es possiblement per tot això que ara ens trobem amb la passivitat del vençut i amb la seva rendició pactada, fent cap a Brussel·les demanant asil polític -aparentment- i preocupat més per la seva seguretat personal que per donar compliment al mandat del seu poble i mantenir-se al peu del canó.
.
La història el jutjarà a ell i al seu valedor, Mas. La capitulació del President sembla palesa. No oblidem, però, que el President pertany a l´orbita del Sr. Mas i que aquest és mestre en la facultat d´utilitzar la confusió i la incertitud per intentar canviar, amagar o tergiversar els relats que no li convenen. El típic “puta i ramoneta” i el “ni sí ni no, sinó tot el contrari” formen part de la cultura i tendència manipuladora amb la que aquest senyor ha imbuït el seu entorn polític i que aquestes tàctiques entabanadores mai han servit per ensarronar els enemics de Catalunya sinó als seus propis ciutadans tot i prometent expectatives i promeses que mai acaben complint en el l´àmbit real i tangible.
En els propers dies es veurà si les sospites de frau al poble de Catalunya es confirmen o no… De moment la rendició personal del President de la Generalitat sembla haver arrossegat tot el govern a abandonar les institucions que només fa dos dies ells mateixos s´havien compromès a defensar.
Gracies al President Puigdemont les Institucions catalanes es troben ara ocupades i intervingudes per l´invasor estat espanyol i sense haver ell presentat cap oposició ni haver-la demanat al poble. Tot això a canvi de què? sembla que a canvi de lliurar-se de la presó, però no de multes.
El President ha passat el cap de setmana a Girona, ben a prop de la frontera, se l´ha permès abandonar espanya, (en minúscula), per deixar via lliure a la invasió de l´estat espanyol a Catalunya en un ambient tranquil de rendició. Se´l prefereix lluny de Catalunya fins que una nova legalitat, sortida de les urnes el 21-D el suplanti i assumpte arreglat. Permetre'ls la fugida sembla ser la prebenda atorgada a aquests polítics, fora de la llei, per la “Magnànima, eterna i real Justícia Española”… Amén.
Malgrat tot, que tothom recordi, però, que la única legalitat vigent a Catalunya és la República Catalana, que el President es a Brussel·les i que possiblement sol.licitarà asil polític a aquest país. Que tothom recordi que les eleccions il·legals del 21-D arribaran adulterades i amb trampa docs ja està previst il·legalitzar les CUP, com a mínim, i prohibir programes electorals on la Independència hi formi part.
Que tampoc ningú oblidi que a Catalunya pot passar el mateix que va passar, i que continua passant a espanya, (amb minúscula): Que a espanya l´únic règim legal que encara avui dia existeix és la República Espanyola. Ni el règim de Franco, ni després la monarquia, han tingut mai el reconeixement democràtic de les urnes. El cop d´estat de Franco a la República Espanyola és el equivalent ara a aquest cop d´estat dels hereus de Franco i el rei a la República Catalana. La història es repeteix i Espanya no canvia, ni permet que canviï Catalunya. Prenem nota. I que la petició d´exili polític, o no polític, no faci perdre la dignitat. Amagar-se i no donar la cara quasi mai resulta digne i menys quan a la presó ja hi han dos líders civils innocents que necessiten tot l´ajut..
