Com Figueres va esdevindre invisible? Una ciutat que sempre ha estat el pol de l’avantguarda, el cor de les idees reformistes i republicanes que venien del nord, i il·luminaven èpoques on Catalunya mirava massa a la foscor peninsular. Viver de grans pensadors, artistes i científics, la nostra ciutat brollava vida i era la joia de la corona on s’hi emmirallaven les viles que volien ser modernes.
Però com totes les joies, quan cauen en mans d’uns propietaris que les guarden al fons del calaix i no les poleixen, poc a poc perden la seva brillantor. Si, si, encara que mai hauria d’haver succeït, Figueres, i bona part de la comarca, ha tingut propietaris, aquells que van vendre l’ànima de totes aquestes idees al poder franquista. I així és com, al llarg del segle XX, la ciutat va girar la vista al sud i va perdre tota la seva riquesa immaterial, el que la feia única, a canvi de riquesa material que va quedar a les mans d’uns pocs.
Per sort, les èpoques passen, i la revolució democràtica que s’acosta canvia el panorama. Això, combinat amb una nova generació desacomplexada, sobretot la més jove com la que les JERC representem, ens situa en un escenari de canvi que no podem desaprofitar, i no desaprofitarem. Cal que la nostra vila es carregui les piles per a fer un projecte de ciutat clar i de creixement. Hem anat passant el temps amb petits projectes només a gust d’uns pocs, permesos per l’apatia d’una ciutadania poc acostumada a aixecar la veu al poder, ja que els figuerencs ens hem habituat a que totes les demandes que es senten a peu de carrer es quedin només en això. Per això, proposem a la gent que les posin sobre la taula, que tothom mostri allò de la ciutat que tots i totes veiem cada dia: carrers en mal estat, carrers foscs, pocs espais per a la participació ciutadana, una ciutat sense vida els diumenges, una ciutat que ha donat l’esquena als joves, la ciutat del NO, plena de desigualtats, plena de pisos buits, plena de guetos, plena de desperfectes i que aguanta les visites de fora només per un Museu.
Hem obert els ulls i ara cal que tots mostrem allò que veiem. Volem que arribi el dia en que ens sentim orgullosos de la nostra ciutat. Ens imaginem una ciutat participativa, una ciutat oberta, plena de vida i d’activitats socials i de les entitats, amb locals i centres cívics a cada barri, una ciutat estudiantil, una ciutat socialment justa. Una Figueres sense edificis ruïnosos, sense el pas a nivell que esquartera la nostra vila, i que doni valor a la seva cultura i el valor històric merescut a tots els seus tresors urbanístics. Volem una ciutat decent i arreglada, bonica, que cuidi i es preocupi de la seva gent, volem una Figueres de tots i totes i que es construeixi amb les propostes de tots i totes i no només d’uns pocs.
Demostrarem que ens estimem aquesta ciutat i la seva gent i donar-li a Figueres el valor que es mereix. Volem que figueres torni a ser ven visible, i per a fer-ho, sortirem al carrer i cridarem ben fort: Figueres, obre els ulls!
Íria Gibert
Portaveu de les JERC Figueres[soliloquy id=”226225″]
